Compartint coneixements i experiències per transformar la teva comunicació
La Llei d’IA per als equips de comunicació va molt més enllà d’aprendre a utilitzar eines. Aquesta guia explica les obligacions de 2026 i com convertir-les en criteris clars d’ús, revisió i transparència.
Explicar una decisió pública no consisteix a sonar impecable. Consisteix a mostrar criteris, límits i retorn perquè pugui entendre’s com a raonable i responsable.
Una campanya pot tenir un missatge responsable i distribuir-se mitjançant una experiència que pressiona. La confiança també es dissenya.
La cultura no repara l’espai comú perquè tanqui conflictes ràpidament, sinó perquè pot obrir reconeixement, presència compartida i aprenentatge institucional.
L’alfabetització mediàtica no hauria de sonar a sermó. El seu valor és ajudar les persones a llegir, preguntar, contrastar i participar millor. Detectar un rumor és el punt de partida, no la destinació.
La diversitat de veus en un programa multiactor no és el problema. El problema és l’absència d’una arquitectura que les organitzi sense apagar-les. Com dissenyar coherència narrativa quan diversos actors, lògiques i audiències han de comunicar un mateix programa sense fragmentar-se ni uniformitzar-se.
Les institucions continuen dissenyant missatges per a feeds públics mentre les seves audiències prenen decisions en grups de WhatsApp als quals cap algorisme institucional no arriba. El problema no és tècnic. És una pregunta sobre com funciona la confiança quan desapareix la visibilitat i el que queda són relacions.
Quan apareix un deepfake que involucra la teva organització, el primer instint és tractar-lo com una emergència tècnica. Però el que determina el dany real no és el contingut fals: és el que fa la teva organització —o deixa de fer— en les hores següents. I això és una decisió de comunicació.
El teu equip ja fa servir IA, però encara no té regles clares? Aquesta guia pràctica explica com crear una política editorial d’IA en comunicació per decidir què es permet, qui revisa i com declarar-ne l’ús sense posar en risc la confiança.
Una història pot funcionar i, així i tot, fer mal. Aquesta guia pràctica t’ajuda a recopilar i publicar testimonis amb consentiment real, context i dignitat, sense convertir la gent en “material” de comunicació.
Quan necessites decidir millor en comunicació institucional, no cal una enquesta gegant. Amb mètodes lleugers i ètics pots detectar friccions, malentesos i senyals útils, i convertir-los en ajustos concrets de missatge, canal i coordinació.
T’ha passat redactar una metodologia “perfecta” i que mori a la primera reunió? Aquí tens una columna vertebral en 7 blocs i una checklist final per tocar de peus a terra, avaluar-la i executar-la sense fricció.
Dir «no» no trenca la confiança. El que la trenca és un «no» sense context. Al post hi tens 4 tipus de negativa (i com formular-les) per sostenir legitimitat, criteris i bon tracte.
Quan un projecte entre organitzacions s’encalla, gairebé mai és per falta de missatges. És per falta de sistema: decisions, ritmes i traçabilitat. Aquí tens una guia pràctica per ordenar-ho en 30 dies.
Tenim més dades que mai, però la confiança entre països està en mínims històrics. Brasil, Índia i Colòmbia van demostrar que el coneixement compartit horitzontal construeix col·laboracions sostenibles on els informes arxivats fracassen. Com ho van fer?