
Com dir “no” en comunicació institucional sense perdre confiança
Dir «no» no trenca la confiança. El que la trenca és un «no» sense context. Al post hi tens 4 tipus de negativa (i com formular-les) per sostenir legitimitat, criteris i bon tracte.
Compartint coneixements i experiències per transformar la teva comunicació

Dir «no» no trenca la confiança. El que la trenca és un «no» sense context. Al post hi tens 4 tipus de negativa (i com formular-les) per sostenir legitimitat, criteris i bon tracte.

Quan un projecte entre organitzacions s’encalla, gairebé mai és per falta de missatges. És per falta de sistema: decisions, ritmes i traçabilitat. Aquí tens una guia pràctica per ordenar-ho en 30 dies.

Tenim més dades que mai, però la confiança entre països està en mínims històrics. Brasil, Índia i Colòmbia van demostrar que el coneixement compartit horitzontal construeix col·laboracions sostenibles on els informes arxivats fracassen. Com ho van fer?

La teva cafetera es trenca. La repares o en compres una de nova? El 78% d’europeus reconeix l’impacte ambiental, però el sector de reparació va caure un 15% en dos anys. La bretxa no és d’informació: és de narrativa. Repair Café va mobilitzar 4.000 comunitats en 15 anys sense parlar de tones de CO₂. Com ho van fer?

Què significa «convocatòria oberta» si només qui ja coneix el sistema pot completar el formulari? El Parlament Europeu va declarar el 2024 que Europa Creativa desanima la participació d’organitzacions menys experimentades i àrees desafavorides. Aquest no és un problema aïllat: dissenyem plataformes per a una «persona estàndard» que no existeix, ignorant diversitat d’idiomes, capacitats i contextos culturals reals.

Centenars de projectes socials justifiquen pressupostos amb xifres de participació, mentre el canvi real queda sense documentar. Els sistemes d’avaluació tradicionals ofeguen la creativitat que necessiten els equips al terreny. Outcome Harvesting, provat pel PNUD en més de 140 països, demostra que és possible mesurar transformació social sense burocratitzar el procés.

Molts projectes es bloquegen en taules de negociació no per falta de recursos, sinó perquè les parts no confien entre si. La cultura ofereix un sistema compartit que redueix incertesa, accelera consensos i materialitza acords en contextos multilaterals complexos.

El comunicador tàctic connecta la visió amb l’acció. Defineix què va primero, com es fa i què s’ha d’aconseguir, i ho comprova amb dades per escalar l’impacte.

Quan un relat no creix, sovint el problema és el marc. Guia pràctica per entendre els biaixos de plataforma i construir narratives que escalin amb sentit.

La sortida dels EUA obre una finestra perquè Europa lideri. L’article concreta riscos, opcions i una fulla de ruta operativa en diplomàcia cultural.

Participar no serveix si res no canvia. L’article identifica senyals d’escolta simbòlica i aporta tècniques, eines i enfocaments interculturals per arribar a decisions compartides.

En els últims mesos, pràcticament cada conversa professional que tinc inclou la pregunta: «Com estàs utilitzant la intel·ligència artificial (IA)

Convides la comunitat o li cedeixes la cadira? Aquest article presenta accions per convertir la comunicació en un espai de cocreació on les persones prenen decisions.

Polir titulars ja no és suficient. Aquest article explica com passar de l’emissió de missatges a la construcció de sentit compartit, connectant sectors i reforçant la confiança digital en plena era de la DSA.

Quan la informació es distorsiona, l’ètica actua com a far: aprèn a articular missatges que resisteixin el dubte i reforcin la legitimitat de la marca davant públics exigents.