Hi va haver un temps en què «veure per creure» era la norma. Avui, en un obrir i tancar d’ulls, un vídeo creat amb intel·ligència artificial (IA) o un article enganyós poden canviar la nostra manera d’entendre la realitat i erosionar la confiança. Sabies que, segons una enquesta de la Unió Europea, el 71 % dels europeus es troben amb notícies falses a Internet diverses vegades al mes i que un 30 % hi topa cada dia?
El repte de la desinformació no és nou. Tanmateix, l’enorme progressió de la IA posa aquestes capacitats a l’abast de tothom, fins i tot sense coneixements tècnics avançats. Per als qui ens dediquem a la comunicació, això va més enllà d’un problema tecnològic; és una qüestió profundament humana. El paradigma ha canviat: la presència digital ja no consisteix només a ser visibles, sinó a comprometre’ns amb els nostres principis ètics.
Aleshores, com passem d’una comunicació reactiva a una que es fonamenta en els nostres valors? Com podem reconstruir la confiança en una societat on la confusió sembla viatjar més de pressa que la veritat? En aquest article comparteixo algunes reflexions per comprendre el gran repte que tenim al davant.
El món acadèmic i les grans empreses tecnològiques sovint tenen les seves pròpies maneres de classificar la desinformació. Per simplificar, podem entendre la desinformació com a informació falsa creada i difosa amb la intenció deliberada d’enganyar o manipular. És precisament aquesta intenció el que la distingeix de la informació errònia (o misinformation en anglès), que és contingut fals o inexacte, i que és compartit sense la intenció de causar mal, moltes vegades perquè qui ho difon creu que és veritat.
En l’àmbit de la geopolítica, també sentim a parlar sovint de les operacions de manipulació i interferència informativa estrangera, o el seu acrònim en anglès FIMI (Foreign Information Manipulation and Interference). Es tracta d’accions coordinades per actors estatals o no estatals amb l’objectiu de manipular l’entorn informatiu d’altres països, generar divisió o desestabilitzar processos democràtics.
Tot i que els seus orígens i intencions varien, i que a la pràctica no sempre és fàcil distingir-les, totes aquestes formes d’informació comparteixen un resultat comú: afebleixen la confiança pública, distorsionen el debat i dificulten la participació ciutadana. Els seus efectes són palpables: polarització, desinformació persistent i una sensació creixent d’incertesa.
Un enfocament estratègic per abordar la desinformació no es limita únicament al contingut. Tot i que les iniciatives de fact‑checking són importants, pren especial rellevància implementar altres mesures que debilitin tot el sistema de manipulació. Per entendre de manera integral com funciona la manipulació, podem utilitzar el marc ABCDE desenvolupat per James Pamment. Aquest marc ens convida a analitzar:
La manipulació informativa no és un fenomen nou; de fet, un dels primers exemples que trobem a la història es remunta a la donació de Constantí. Totes aquestes situacions tenen un punt en comú: la propagació de rumors. Per això, en proposar els nostres valors per a una comunicació responsable, et proposo inspirar‑te en les sis directrius que Robert Knapp va establir el 1944 per al control efectiu de rumors. Aquestes directrius, encara que antigues, ressonen amb una sorprenent actualitat en la societat actual.
La primera directriu de Knapp ens convida a assegurar la bona fe dels canals de comunicació. Per aconseguir‑ho, la transparència i l’honestedat han de ser el nostre primer filtre. Quan compartim informació, és fonamental verificar‑ne la veracitat abans de difondre‑la, citar sempre les fonts originals i contextualitzar allò que diem. I si ens equivoquem, hem de corregir els errors de manera visible i honesta. Recordem que construir una cultura de comunicació responsable comença amb l’exemple que donem.
La segona directriu de Knapp subratlla la importància de desenvolupar la màxima confiança en els líders. Per aconseguir‑ho, és essencial que la ciutadania disposi de les competències fonamentals per fomentar el pensament crític i l’alfabetització mediàtica. Com a consumidors de notícies, això implica preguntar‑nos qui ha creat un contingut i amb quin propòsit, reconèixer els nostres propis biaixos emocionals i de confirmació, i aprendre com operen les falses notícies i les teories conspiracionistes.
Educar els joves és, sens dubte, fonamental, però no podem oblidar altres segments de la societat, com les persones grans, que potser no tenen les mateixes competències tecnològiques. L’educació en pensament crític ha d’estendre’s també a l’àmbit familiar i a través de referents comunitaris, assegurant que ningú no quedi enrere en aquesta habilitat vital.
La segona directriu de Knapp té també un component institucional. Les organitzacions i institucions tenen una responsabilitat determinant a l’hora de comunicar amb claredat i humilitat. Llançar eslògans i campanyes públiques és important, però resulta insuficient si el que pretenem és generar confiança. Per això, les accions parlen més fort que qualsevol missatge inspirador.
Això implica fomentar espais segurs per al diàleg i denunciar la desinformació, oferint sempre dades contrastades. Per exemple, durant crisis com la de la COVID‑19, els referents que van informar amb evidència i empatia van contribuir a reduir la por i els rumors, demostrant que la coherència entre allò que es diu i allò que es fa és fonamental.
Les directrius de Knapp també aborden la difusió d’idees. Ell aconsella: «Difon tantes notícies com sigui possible, tan ràpid com sigui possible.» En aquest terreny, la tecnologia es converteix en una gran aliada, sobretot quan comuniquem de manera proactiva. Tal com assenyala Nicholas J. Cull al seu llibre Reputational Security: «En la contrapropaganda tàctica, el defensor es veu obligat a lluitar en el terreny escollit pel seu adversari.» Per difondre informació amb rapidesa sense sacrificar la precisió, podem considerar algunes pràctiques:
Knapp recomana «fer la informació tan accessible com sigui possible». En aquest punt, el canal de comunicació hi juga un paper fonamental. La tecnologia i les xarxes socials ens faciliten enormement aquesta tasca, però hem de garantir que, a més de ser accessible, la informació sigui segura. Algunes idees pràctiques per aconseguir‑ho inclouen emprar un llenguatge clar i inclusiu, adaptar els formats segons l’accés digital de cada públic i promoure la configuració de filtres de privadesa i la capacitat de reportar contingut inapropiat.
A més, és important reflexionar abans de publicar: és realment necessari allò que compartiré? És respectuós? Aporta valor?
Aquest valor és primordial a l’hora de posar en pràctica el cinquè pilar de Knapp, que recomana evitar l’avorriment, la monotonia i la desorganització personal. Construir comunitats digitals inclusives i respectuoses pot afavorir un intercanvi d’idees basat en principis fonamentals. Això implica establir normes clares i aplicar una moderació activa per mantenir un ambient saludable.
És essencial valorar les contribucions constructives que enriqueixen la conversa i fomentar un diàleg intercultural i empàtic, on les diferents perspectives siguin escoltades i respectades. Iniciatives com #SpreadNoHate o Strong Cities Network són exemples clars de com l’acció comunitària pot contrarestar eficaçment els discursos d’odi i les manipulacions, evidenciant el valor autèntic de la connexió humana.
La sisena i última directriu de Knapp ens guia cap al nostre consell final: un esforç conjunt i conscient per crear una «campanya deliberada contra la difusió de rumors». El fenomen de la manipulació va més enllà dels fets; s’assenta en una profunda crisi de confiança, i no hi ha cap drecera tècnica que el pugui resoldre. Però sí que comptem amb quelcom poderós: els nostres valors.
Comunicar des de l’honestedat, el respecte i l’empatia no és una ingenuïtat; és un compromís que construeix realitats millors. I, sobretot, és una necessitat imperant. Aquest és un treball compartit, una responsabilitat diària de comunicar amb cura, claredat i coratge. Et convido a preguntar‑te:
Estic informant o estic connectant?
Fem de la connexió el nostre compàs. M’encantaria saber la teva opinió: quines estratègies poses en pràctica per fomentar una comunicació responsable en el teu dia a dia?
Comparteix les teves idees amb mi a LinkedIn. També pots llegir altres articles al meu blog per continuar aprofundint en aquests i altres temes de comunicació.
La Llei d’IA per als equips de comunicació va molt més enllà d’aprendre a utilitzar eines. Aquesta guia explica les obligacions de 2026 i com convertir-les en criteris clars d’ús, revisió i transparència.
Explicar una decisió pública no consisteix a sonar impecable. Consisteix a mostrar criteris, límits i retorn perquè pugui entendre’s com a raonable i responsable.
Una campanya pot tenir un missatge responsable i distribuir-se mitjançant una experiència que pressiona. La confiança també es dissenya.