La interacció de diferents cultures no és nova ni fàcil; no obstant això, és intrínseca a la nostra naturalesa com a societat. Com a comunicadors, podem contribuir a aquesta diversitat de tres maneres. La primera, en el nucli d’un equip divers, un comunicador és un aliat a l’hora de fomentar un espai i una acció compartida per a abordar els problemes de manera creativa i diversa. La segona, més en un paper de gestió i coordinació, pot ajudar-nos a trobar mètodes proactius per a crear un espai cohesionat en el qual s’aconsegueixi augmentar la productivitat i la moral de l’equip. I finalment, en comprendre les necessitats d’un públic objectiu, divers i complex, podrà transmetre’ls els valors del projecte, de manera que aquests siguin adoptats com a propis, convertint al públic en aliats de les nostres institucions.
Llavors, sorgeix una pregunta clau: com fer que persones de diferents cultures interactuïn, aconsegueixin crear un espai i visió compartida o puguin sentir-se identificats amb els nostres objectius malgrat les diferències? En aquesta guia, he preparat més de 30 solucions per a acompanyar-te en aquest viatge, sigui el que sigui l’objectiu que vulguis aconseguir.
Aquest blog aporta idees per a actuar en contextos interculturals. No obstant això, el secret d’una connexió real, segons he après durant la meva carrera professional, és escoltar.
El meu consell? Comprèn, analitza i interioritza els motius i valors reals de les persones amb les quals vols comunicar-te.
Espero que aquests consells et siguin d’ajuda.
La diversitat en equips és una oportunitat real a l’hora de trobar solucions creatives i eficaces. No obstant això, per a fomentar aquesta cultura incloent i flexible hem d’assegurar que tots els membres de l’equip se sentin valorats i part integral del projecte. Això s’aconsegueix en construir un entorn on es respecti la diversitat d’idees, cultures i experiències:
Un dels majors desafiaments en equips internacionals és crear un entorn on tots els membres se sentin còmodes compartint els seus pensaments i preocupacions. A continuació, enumero alguns dels mecanismes que fomenten una comunicació oberta:
La selecció d’un idioma vehicular és un dels reptes més visibles en equips interculturals. A l’hora de triar en quina llengua els membres de l’equip interactuaran, cal tenir en compte dos factors principals: 1. Motius pràctics que permetin eficiència i comprensió dels missatges i 2. Ser respectuós i incloent.
Sigui el que sigui l’idioma que s’utilitzi, recomano:
A vegades, la bretxa lingüística és tal que fins i tot aplicant aquests consells no s’aconsegueix reduir les barreres lingüístiques. En tal cas, la tecnologia és la nostra aliada. En l’actualitat existeixen múltiples eines que poden facilitar la interacció en diferents idiomes de manera accessible, cosa que permet que tots els membres de l’equip puguin participar i aportar al projecte. A continuació, algunes recomanacions:
Si el teu repte és el de gestionar un equip en el qual la falta d’empatia i adaptabilitat entre col·laboradors està perjudicant la productivitat o els resultats del teu projecte, a continuació enumero alguns consells per a fer que els membres del teu equip se sentin valorats i compresos:
Equips interculturals poden comportar reptes a l’hora de gestionar reunions, com poden ser diferents zones horàries i diferents estils de participació que poden dificultar la col·laboració. A continuació, algunes pràctiques per a fer que les reunions siguin més inclusives i efectives:
Reconèixer els assoliments i esforços dels membres és una manera efectiva de mantenir alta la moral i fomentar el compromís. En equips internacionals, aquest reconeixement cobra encara més importància per a assegurar que tots se sentin valorats, sense importar la seva ubicació.
Per a la cohesió d’un equip divers cal estar atents als senyals que puguin indicar-nos una deterioració de la comunicació entre els membres d’un equip. Encara que al començament pot ser que aquests senyals no siguin evidents, és important identificar-les a temps per a poder actuar en elles de manera proactiva abans que sigui tard.
La dinàmica de l’equip pot empitjorar quan hi ha:
Comunicar amb un públic extern i divers és un esforç a l’hora de connectar amb els seus valors i costums. Si aquesta connexió és honesta i empàtica genera emocions positives i una percepció més pròxima de l’organització. A continuació, algunes recomanacions per a connectar amb un públic divers de manera respectuosa:
La inclusivitat i la interculturalitat són elements clau en el nostre treball. La comunicació sense l’“altre” no existeix, per la qual cosa hem de tractar al nostre interlocutor amb el respecte i el compte amb què ens agradaria que ens tractessin a nosaltres.
Tots tenim maneres diferents de comunicar, no fa falta que siguem de diferents cultures, però la meva recomanació és fomentar l’empatia si realment volem interactuar de manera real, promoure espais, objectius comuns i connectar amb aquest altre que dona existència al nostre ésser com a comunicadors.
Si t’ha resultat útil aquesta guia, i tens més idees per a millorar la nostra comunicació intercultural, et convido que em contactis a LinkedIn per a poder col·laborar junts.
D’altra banda, si coneixes a algú al qual pugui resultar d’ajuda aquest blog, t’agrairé que li recomanis aquesta lectura. Gràcies!
La cultura no repara l’espai comú perquè tanqui conflictes ràpidament, sinó perquè pot obrir reconeixement, presència compartida i aprenentatge institucional.
L’alfabetització mediàtica no hauria de sonar a sermó. El seu valor és ajudar les persones a llegir, preguntar, contrastar i participar millor. Detectar un rumor és el punt de partida, no la destinació.
La diversitat de veus en un programa multiactor no és el problema. El problema és l’absència d’una arquitectura que les organitzi sense apagar-les. Com dissenyar coherència narrativa quan diversos actors, lògiques i audiències han de comunicar un mateix programa sense fragmentar-se ni uniformitzar-se.