Tots, al llarg de la nostra carrera professional, tenim l’oportunitat d’aprendre i créixer sigui de manera conscient o inconscient a través de formació complementària i/o experiències. En un àmbit tan ample, divers i en constant evolució com és la comunicació, això és encara més enriquidor.
Al llarg de la meva carrera, he descobert que comunicar va més enllà de transmetre missatges; és un art que implica escoltar, entendre i connectar. Potser ets un acabat de graduar en periodisme o comunicació (felicitats i benvingut al sector!) i et preguntes com i per què necessites especialitzar-te o reorientar el teu projecte professional. Sigui quin sigui el teu perfil, jo he estat allà i m’agradaria acompanyar-te en aquest procés que d’entrada pot semblar complicat i solitari.
El 2006 vaig descobrir el funcionament de les institucions polítiques europees, i vaig començar a interessar-me pel paper de la comunicació en les relacions internacionals i el desenvolupament sostenible. Avui, gairebé 20 anys més tard, em planto davant d’un full en blanc per compartir alguns dels meus aprenentatges i experiències amb tu.
Hi ha diferents formes de comunicar, tantes com propòsits tinguem. No és el mateix conscienciar que influenciar, que informar o empoderar. Segur que et preguntes en què es diferencia un niu o un altre, i com pots saber què serà el més gratificant i efectiu per a tu.
Descobrir el teu lloc en la comunicació pot ser tant un desafiament com una aventura. Cada persona té un conjunt únic d’habilitats, passions i experiències que poden ser aplicades de manera efectiva en diferents àrees de la comunicació.
Ho descobrim junts?
Una de les facetes més gratificants i enriquidores de la meva trajectòria professional és ajudar a descobrir les fortaleses i passions de les persones interessades en l’àmbit de la comunicació. A través de sessions d’assessorament personalitzades, explorarem junts les diferents facetes de la comunicació per identificar aquelles que ressonen més amb tu. Ja sigui que t’inclinis cap a les relacions públiques, la sensibilització, el canvi de comportament, l’advocacia o qualsevol altra àrea, el meu objectiu és ajudar-te a trobar aquest espai on la teva veu i les teves habilitats puguin brillar.
Un cop hagis identificat la teva àrea d’interès, el següent pas és aprendre com aplicar les teves habilitats al món real. Aquí, et proporciono orientació pràctica i exemples reals de com aquestes habilitats es tradueixen en resultats tangibles en el camp del desenvolupament. T’ajudo a comprendre com les teves contribucions poden influir en les polítiques, canviar comportaments i millorar la vida de les persones.
El 2002, quan vaig començar els meus estudis de periodisme, volia canviar el món. Quatre anys més tard, mentre realitzava una formació sobre la UE organitzada per diverses institucions europees i el Centre Internacional de Premsa de la ciutat de Barcelona, vaig entendre que el meu camí no estava en els mitjans tradicionals de comunicació sinó en l’àmbit de les relacions internacionals. En aquell moment no érem molts els que compartíem aquest somni, però els que ho fèiem ens recolzàvem mútuament.
Així vaig començar jo, tenint a més el plaer i la fortuna de trobar i conèixer durant aquesta formació a una persona que em va animar i em va encaminar a créixer en aquest sector.
El 2010, vaig prendre la determinació de traslladar-me a la capital europea i formar-me en l’àmbit que m’interessava, les relacions internacionals. Des de llavors, la meva vida ha fet un gir total en el qual de manera proactiva he treballat en diferents sectors i he realitzat diferents funcions en aquest àmbit tan divers com és la comunicació sobre el desenvolupament sostenible.
M’apassiona la meva feina i m’encanta compartir-la amb aquells que, com jo, sempre busquen millorar i créixer en les seves carreres professionals, encara que sovint no sigui fàcil. Sense anar més lluny, gairebé deu anys després de convertir-me en consultora, encara hi ha coneguts (i fins i tot familiars) que no saben descriure la meva feina, i la veritat és que no els culpo. Encara que és un sector divers, exigent i enriquidor, és també un sector que sovint queda en l’ombra.
Per aquesta raó, he decidit revelar una altra faceta meva que m’omple de passió i complementa la meva experiència professional: ser la teva mentora. Estic aquí per guiar-te i recolzar-te en el fascinant món de la comunicació, un univers que transcendeix molt més enllà de simples publicacions en xarxes socials o l’organització ocasional d’esdeveniments.
T’acompanyo?
Quan comuniquem és crucial recordar que no és el mitjà sinó el propòsit el que defineix el mètode. Aquest enfocament centrat en l’objectiu és el nostre far a l’hora d’especialitzar-nos en aquest àmbit de les ciències socials. A través d’aquest objectiu, triarem les tècniques i determinarem les competències necessàries per al professional de la comunicació.
En aquest context, el comunicador no busca ser un ‘unicorn’ que ho abasti tot, sinó més aviat un especialista capaç d’utilitzar les seves habilitats específiques per aconseguir un impacte significatiu.
Amb això en ment, explorarem algunes de les tendències en comunicació per al desenvolupament sostenible, cadascuna amb el seu propi conjunt de tècniques i competències, reflectint la diversitat i la riquesa d’aquest camp.
Cada una d’aquestes funcions de la comunicació en el desenvolupament té el seu propi conjunt de desafiaments i oportunitats. Comprendre aquestes diferents àrees pot ajudar als professionals i aspirants a comunicadors a identificar on poden aplicar millor les seves habilitats i passions per fer una diferència significativa al món.
En la meva carrera, m’he enfrontat a aquests desafiaments de primera mà. He treballat amb equips multidisciplinaris, on la clau ha estat traduir conceptes tècnics a un llenguatge accessible i rellevant per a tots. He après que la comunicació efectiva va més enllà d’”embellir” un missatge; es tracta d’entendre i connectar amb diferents perspectives.
En projectes internacionals, he vist com les polítiques globals han de ser prudentment adaptades a contextos locals. Això requereix no només coneixement tècnic, sinó també sensibilitat cultural i una comprensió profunda de les comunitats locals.
He observat resistència al canvi en diversos contextos, on la idea d’empoderament i col·laboració xoca amb models tradicionals d’ajuda. En aquests casos, la comunicació persuasiva i basada en evidències ha estat fonamental per promoure un canvi de mentalitat.
Finalment, la competència entre organitzacions és una realitat en el sector. He treballat per fomentar la transparència i la col·laboració, demostrant que compartir coneixements i recursos pot portar a resultats més efectius i sostenibles.
La comunicació, com a reflex de la nostra societat, ha experimentat una transformació radical en les últimes dècades. Aquest canvi ha estat impulsat per la revolució digital, que ha alterat no només com ens comuniquem, sinó també la naturalesa mateixa del nostre missatge i audiència.
Als anys 90 i principis dels 2000, la comunicació estava dominada pels mitjans tradicionals: televisió, ràdio i premsa escrita. Aquests mitjans oferien un flux d’informació unidireccional, on el públic era principalment un receptor passiu. L’arribada d’Internet i, més tard, de les xarxes socials, va canviar el panorama. La comunicació es va tornar més interactiva, amb una audiència que no només consumia contingut, sinó que també el creava i compartia.
Aquest canvi va portar un optimisme inicial sobre el potencial democratitzador d’Internet. S’esperava que les xarxes socials i les plataformes digitals permetessin una participació més àmplia i un diàleg més obert. No obstant això, aquesta visió idealista no va tardar a enfrontar-se a la realitat. La informació va començar a ser utilitzada no només per informar, sinó també per influir i, de vegades, manipular.
En l’àmbit del desenvolupament, aquests canvis han tingut un impacte significatiu. A principis de la dècada de 2010, existia un optimisme palpable entorn de com el món digital i les xarxes socials podrien facilitar la participació i el diàleg en temes de desenvolupament global. Però, com en altres sectors, aquest camp no ha estat immune als desafiaments que porta l’era digital.
Un exemple clar d’aquest canvi es va observar després d’esdeveniments com WikiLeaks en 2018. Aquests esdeveniments van marcar un punt d’inflexió, fent que els actors internacionals tornessin a una comunicació més estratègica i controlada. La comunicació en el desenvolupament digital, que començava a integrar una comunicació oberta i participativa, va començar a enfocar-se més a controlar el missatge i gestionar la informació per a una percepció pública favorable.
Aquest enfocament ha deixat en segon pla aspectes crucials de la comunicació, com l’escolta activa i el feedback, elements essencials per entendre realment les necessitats i perspectives de les comunitats amb les quals treballem.
En la meva experiència personal, he vist com la digitalització de la comunicació ha influït profundament en les normes, valors, mètodes de treball i estructures de les institucions actives en el desenvolupament sostenible. Aquest procés, molt ben descrit en el llibre d’Ilan Manor, ‘The Digitalization of Public Diplomacy’, ha portat amb si un canvi de paradigma significatiu. Durant aquesta transició, les organitzacions han hagut d’adaptar-se a nous mètodes i estils de treball, creant diferents estils i a vegades desequilibris a l’hora de comunicar.
Alguns actors han aconseguit gestionar amb èxit el diàleg digital, mentre que altres combinen aquest enfocament amb mètodes més tradicionals de disseminació d’informació a través dels mitjans de comunicació. No obstant això, hi ha qui, conscients dels riscos d’una obertura digital, opten per limitar-se a difondre missatges que reflecteixen únicament la seva visió en canals de consum passiu.
Avui dia estem veient que la tecnologia i la geopolítica estan perfilant de nou canvis en l’horitzó de la comunicació. És difícil predir com serà la comunicació del futur, però l’experiència em diu que no és suficient entendre les eines i/o estar al corrent de les tendències tecnològiques. El professional del futur ha d’adaptar-se al canvi també a escala cultural i el context humà per evolucionar. Alguns dels reptes a què ens enfrontem són:
La intel·ligència artificial (IA) i les tecnologies emergents estan redefinint la manera en què ens comuniquem i compartim informació. Aquestes eines poden ajudar a analitzar grans volums de dades, identificar tendències i necessitats, i personalitzar els missatges per a audiències específiques. No obstant això, també presenten desafiaments ètics i pràctics, com la privacitat de les dades i la necessitat de mantenir una comunicació genuïna i empàtica.
Els canvis geopolítics també influeixen en la comunicació per al desenvolupament. Les relacions internacionals, els conflictes i les crisis humanitàries requereixen una comunicació sensible i adaptada a contextos complexos i canviants. Els comunicadors han d’estar al corrent d’aquestes dinàmiques i ser capaços de respondre amb missatges que siguin rellevants i respectuosos.
Mirant cap al futur i en aquest context d’evolució, animo als comunicadors emergents a adoptar una mentalitat oberta i adaptable. La formació contínua, la curiositat i la disposició per aprendre d’experiències diverses seran la teva clau de l’èxit.
I aquí és on el meu paper com a mentora i guia pot marcar la diferència, ajudant-te a trobar el teu camí en aquest emocionant món amb confiança, combinant innovació tecnològica amb una comprensió de les necessitats i perspectives humanes.
T’invito a reflexionar sobre el teu propi camí en la comunicació. Si estàs interessat a aprendre més o necessites assessorament per iniciar o avançar en la teva carrera en comunicació, no dubtis a contactar amb mi.
Amb el meu servei de Knowledge Sharing, podrem descobrir junts el sector que millor s’adapta a les teves passions i habilitats.
Tenim més dades que mai, però la confiança entre països està en mínims històrics. Brasil, Índia i Colòmbia van demostrar que el coneixement compartit horitzontal construeix col·laboracions sostenibles on els informes arxivats fracassen. Com ho van fer?
El storytelling crea connexions emocionals, mentre que el storydoing impulsa l’acció. Descobreix com aplicar-los per enfortir les teves estratègies i generar resultats tangibles en la teva comunicació.
Tenir moltes dades no vol dir comunicar bé. Descobreix com transformar la informació en comunicació efectiva i assolir estratègies amb impacte.