Has aconseguit recol·lectar una gran quantitat de dades que són molt importants per a la població, es tracta d’una informació que creus que pot canviar vides, però, en publicar-los, no aconsegueixes l’impacte que esperaves. T’ha passat alguna vegada?
Sembla una cosa senzilla, però sovint, proporcionar més informació no equival a una millor comunicació.
Els informes, fullets, infografies, presentacions, notes de premsa o seminaris web (per esmentar alguns exemples), són imprescindibles i són productes necessaris a l’hora de compartir coneixement i donar autoritat. Però sense un procés comunicatiu darrere, són gotes en l’oceà que no sempre aconsegueixen a la població que deu ni fomenta el canvi de comportament o de percepció que volem aconseguir.
Molt s’ha escrit sobre el tema, així que en aquest article vull mostrar-te algunes idees que poden ser d’ajuda en la teva estratègia de comunicació.
Definint “Informació” i “Comunicació”
La informació i la comunicació són termes que sovint s’usen indistintament, encara que tenen significats distints i compleixen funcions diferents en qualsevol estratègia. Entendre aquestes diferències és la base per a maximitzar els teus esforços i aconseguir els teus objectius.
Què és la informació?
La informació pot prendre moltes formes, sempre és present en les nostres interaccions i, sobretot, és fonamental en qualsevol procés comunicatiu. A continuació, veurem els diferents aspectes que componen el que entenem com a “informació”:
La informació es refereix al conjunt de dades, fets i detalls que es presenten a través de xifres, paraules, imatges, gràfics, vídeos i altres mitjans. Encara que la informació pretén ser objectiva, la forma en què seleccionem i presentem aquestes dades pot modelar una narrativa, influint en com són interpretats pel receptor.
En la comunicació interpersonal, gestos, postures, riures o fins i tot la suor poden transmetre informació sobre el nostre estat d’ànim sense que hi hagi una intenció conscient. A diferència de les dades estructurades, aquests elements informals revelen aspectes de la nostra emocionalitat i presència física.
- Unidireccionalitat de la informació
Una característica clau de la informació és la seva unidireccionalitat. L’emissor comparteix les dades sense esperar necessàriament una resposta o retroalimentació immediata del receptor, encara que aquestes dades puguin influir o provocar una reacció.
Què és la comunicació?
La comunicació és el procés conscient i voluntari d’intercanviar missatges, és a dir, interactuar a través de missatges verbals, escrits o no verbals. Es realitza amb la voluntat d’influir, persuadir o crear entesa entre les parts involucrades. A diferència de la informació, la comunicació és dinàmica i implica una interacció entre emissor i receptor. No es tracta només d’enviar dades, sinó d’establir un diàleg en un context específic, amb la intenció clara que aquestes dades es comprenguin, s’internalitzin i, quan sigui necessari, generin una resposta o acció.
Com bé ho va expressar el periodista estatunidenc Sydney J. Harris: “La informació es difon; la comunicació arriba.” És a dir, lliurar informació no garanteix que aquesta arribi a l’audiència de la manera que esperem. La veritable comunicació no es limita a la transmissió de dades, sinó que s’assegura que el missatge hagi estat comprès i hagi provocat una resposta, convertint-se en un procés continu i adaptat al context dels involucrats.
Sobreabundància d’informació
Actualment, estem immersos en un entorn on la informació és accessible amb un simple clic. Encara que això té els seus avantatges, també presenta desafiaments tant per als que ens dediquem a transmetre informació com per als que la rebran i la interpretaran.