Alguna vegada t’has preguntat com la digitalització ha canviat la forma en què els governs i les organitzacions internacionals es comuniquen amb la societat?
La diplomàcia pública, la pràctica d’influir i comunicar-se amb audiències globals per a promoure els interessos d’una nació, ha estat una eina essencial en les relacions internacionals durant dècades. No obstant això, en l’era digital, està experimentant una transformació radical que va més enllà de simplement obrir comptes en xarxes socials i difondre missatges.
En aquest blog, explorarem com la diplomàcia pública ha d’evolucionar per a establir l’agenda i el context, oferir estructura i donar sentit a l’actualitat, i fomentar relacions que passin del monòleg al diàleg controlat amb els públics digitals.
Històricament, la diplomàcia pública es duia a terme a través de mitjans tradicionals com la premsa, la ràdio i la televisió. Els governs i les organitzacions internacionals utilitzaven aquests canals per a difondre el seu missatge i promoure els seus interessos a l’estranger, encara que realment presentaven unes certes limitacions, principalment per dos motius:
La comunicació es realitzava de manera unidireccional, des de l’emissor (el govern o l’organització) al receptor (el públic). No hi havia una forma fàcil o immediata perquè el públic respongués o interactués amb el missatge. Per exemple, un discurs televisat del president d’un país o un comunicat de premsa d’una organització internacional s’emetia a l’audiència, però no hi havia un canal directe perquè aquesta audiència pogués fer preguntes, expressar les seves opinions o participar en un diàleg.
Fins i tot avui dia, encara que la televisió i la ràdio poden arribar a un públic ampli, el seu abast està limitat geogràficament: una emissora de ràdio o televisió a França trobarà serioses dificultats per a fer arribar un missatge a una audiència a Austràlia. A més, aquests mitjans sovint requereixen recursos significatius per a produir i distribuir contingut, la qual cosa pot ser un obstacle per a les organitzacions més petites o amb menys recursos.
Amb l’arribada de l’era digital, la forma en què ens comuniquem i compartim informació ha canviat dràsticament. Internet i les xarxes socials han permès una comunicació més ràpida, més àmplia i més interactiva.
En el context de la diplomàcia pública, això ha obert noves oportunitats per a interactuar amb audiències globals i promoure els interessos nacionals de formes innovadores. L’era digital ha millorat la interactivitat, permetent un diàleg bidireccional entre els governs i el públic, permetent-los participar en debats i compartir la seva pròpia perspectiva. També ha ampliat l’abast, eliminant les barreres geogràfiques i temporals que limitaven la diplomàcia tradicional.
L’era digital ha portat a una reavaluació i redefinició de la diplomàcia pública. Més enllà de la mera adopció de xarxes socials com a eines de comunicació, la digitalització de la diplomàcia pública és un procés a llarg termini que desafia i redefineix l’establert.
Les xarxes socials, encara que són una part integral d’aquest procés, són només una peça del trencaclosques. Els governs i les organitzacions internacionals no sols estan adoptant aquestes plataformes per a interactuar directament amb les audiències globals, sinó que també estan adaptant les seves rutines de treball, normes i valors a les expectatives d’una societat digital que valora l’autenticitat i la transparència.
Per exemple, les ambaixades i els diplomàtics estan utilitzant cada vegada més plataformes com Twitter, Facebook i Instagram (i possiblement ja estan amb vista al que pugui aportar la nouvinguda Threads de Meta), no sols per a comunicar-se amb el públic, sinó també per a fomentar un diàleg controlat, establir l’agenda i el context, i donar sentit a l’actualitat.
És important desmitificar la idea que simplement obrir comptes en xarxes socials o enviar un tuit és suficient per a comunicar eficaçment. L’estratègia digital ha de ser un element d’una comunicació holística que tingui en compte aquests canvis i desafiaments en l’era digital.
Com deia, l’era digital ha proporcionat a la diplomàcia pública una sèrie d’oportunitats i desafiaments únics. El temps i l’espai ja no tenen el mateix valor, i l’abast de la diplomàcia pública s’ha ampliat enormement.
En lloc de simplement veure les xarxes socials i la tecnologia com a eines per a difondre missatges, hem d’entendre la digitalització de la diplomàcia com un procés en el qual les institucions adapten les seves rutines de treball, normes i valors a les expectatives d’una societat digital saturada d’informació i que només connecta amb l’autenticitat i la transparència.
Per contra, aquest nou entorn també planteja desafiaments significatius.
La desinformació i les notícies falses poden propagar-se ràpidament en les xarxes socials, la qual cosa pot soscavar els esforços de diplomàcia pública.
La seguretat cibernètica és una altra preocupació creixent, ja que els actors malintencionats poden explotar la tecnologia amb la finalitat d’interferir en les comunicacions i difondre informació, sigui veritable o falsa, utilitzant algorismes per a dirigir-se a una audiència particularment susceptible.
Finalment, l’era digital ha plantejat nous desafiaments en termes d’equitat i accés. Malgrat el seu abast global, la bretxa digital continua sent una realitat, i les institucions han de treballar per a garantir que la seva diplomàcia pública sigui inclusiva i accessible per a tots.
Per a enfrontar aquests desafiaments, és essencial tenir una estratègia de diplomàcia pública i de gestió de crisi ben planificada i adaptada a l’era digital.
En aquest apartat del blog m’agradaria oferir algunes recomanacions basades en la meva experiència i, sobretot, en les idees d’Ilan Manor, un expert en la digitalització de la diplomàcia pública. El seu llibre “The Digitalization of Public Diplomacy” és la meva referència per a consultes en aquest àmbit.
Aquí et proporciono el seu enllaç per si encara no l’havies descobert, te’l recomano!
L’era digital ha transformat la diplomàcia pública d’un monòleg a un diàleg. Ara, més que mai, és essencial escoltar i respondre a les audiències globals. Això no sols implica respondre als comentaris, sinó també entendre les preocupacions, interessos i necessitats de les audiències per a poder interactuar de manera significativa amb elles.
En aquesta nova societat interconnectada, tots tenen veu. Els ciutadans comuns poden tenir tant impacte en la diplomàcia pública com les elits tradicionals. Per tant, és crucial valorar i considerar les opinions i perspectives de tots els actors, no sols de les elits.
Els diplomàtics han d’estar disposats a presentar narratives, esdeveniments, actors i prioritats polítiques en temps real. Això requereix una comprensió profunda dels mitjans digitals i la capacitat d’utilitzar-los de manera efectiva per a comunicar missatges clau.
Les activitats digitals no han de considerar-se com una fi en si mateixes, sinó com una part integral d’una estratègia de comunicació més àmplia. Això implica integrar les activitats digitals amb els objectius “offline” i assegurar-se que totes les activitats de diplomàcia pública estiguin alineades amb els objectius generals de l’organització.
L’era digital ha transformat dràsticament la diplomàcia pública de formes inimaginables fa tan sols unes dècades. Les xarxes socials i la tecnologia han obert noves vies de comunicació i interacció, permetent als governs i a les organitzacions internacionals arribar al públic mundial de forma més ràpida, directa i eficaç, i els qui sàpiguen sortejar els seus reptes i aprofitar les seves oportunitats estaran més ben equipats per a triomfar en l’escena mundial.
Recorda, la clau està en l’adaptació i l’evolució constant.
Fins a la pròxima!
Des de la definició d’estratègies de comunicació fins a les relacions interpersonals i la diplomàcia pública, l’escolta activa és la clau per a una comunicació efectiva i empàtica.
Desentranyant el poder de la comunicació en l’era de la responsabilitat col·lectiva Què i per què és important En la cruïlla de desafiaments globals que
De la consciència a l’acció: La comunicació com a pont cap a la igualtat de gènere i el desenvolupament sostenible La igualtat de gènere és
