En la cruïlla de desafiaments globals que enfrontem, la comunicació emergeix no sols com un pont, sinó com un catalitzador que promou el canvi de comportament d’individus i de grups. Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) ens recorden la urgència d’actuar, d’unir esforços, de ser col·lectivament responsables. Però si les nostres accions ja estiguessin alineades amb el benestar humà i la protecció del planeta, no hi hauria necessitat de tals objectius. És en aquest context on la comunicació efectiva es revela com una eina essencial.
Els canvis de comportament són obstaculitzats tant per influències conscients com inconscients. Des d’actituds i normes socials fins a hàbits i prejudicis, la comunicació té el poder de desmantellar aquestes barreres. Pot educar, induir emocions i establir models a seguir, sempre que es manegi amb ètica i transparència.
Robert Cialdini, un pioner en el camp de la psicologia de la persuasió, ens ofereix un marc per a entendre com les normes socials afecten les nostres decisions. No es tracta només de buscar aprovació, sinó de com actuem en funció de com volem ser percebuts.
Entendre el comportament humà és una tasca complexa que ha ocupat a acadèmics, psicòlegs i sociòlegs durant dècades. No és una ciència exacta, però sí una que ha anat refinant els seus mètodes i enfocaments amb el temps. Un dels marcs més robustos en aquest àmbit és el desenvolupat per BehaviourWorks Austràlia, que divideix aquest intrincat procés en tres fases essencials:
La primera fase, l’exploració, és on es realitza un diagnòstic exhaustiu del problema i del context en el qual es manifesta. Això implica una revisió de la literatura existent, entrevistes amb experts i, en molts casos, una avaluació en el terreny. L’objectiu és comprendre la magnitud del problema, identificar els actors involucrats i esbossar les dinàmiques que el perpetuen. És com un metge que realitza proves i anàlisis abans d’emetre un diagnòstic; necessitem entendre el problema en tota la seva complexitat abans de proposar solucions.
La fase d’immersió porta aquest enteniment un pas més enllà. Aquí, es recol·lecten dades qualitatives i quantitatives per a entendre les influències que obstaculitzen o faciliten uns certs comportaments. Això podria implicar enquestes, grups focals o fins i tot observació directa. La idea és submergir-se en el món del comportament que es desitja canviar per a entendre no sols què està succeint, sinó per què està succeint. És un exercici d’empatia i anàlisi que busca descobrir les palanques que poden moure l’agulla en la direcció desitjada.
Finalment, arribem a la fase de posada en marxa. Aquí és on es pren tota la informació i l’enteniment acumulats i es tradueixen en una intervenció concreta. Però no acaba aquí; també és crucial monitorar i avaluar l’impacte d’aquesta intervenció. Això pot fer-se a través de mètriques predefinides, retroalimentació dels participants i anàlisis de dades posteriors a la implementació. L’objectiu és aprendre no sols si la intervenció va funcionar, sinó com i per què va funcionar, per a afinar futures iniciatives.
Aquestes tres fases no són compartiments estancs, sinó més aviat etapes en un cicle continu d’aprenentatge i adaptació. En cada volta d’aquest cicle, ens acostem un pas més a entendre com canviar comportaments de manera efectiva i duradora. Però, què succeeix quan el temps constreny i necessitem un enfocament més estructurat per a impulsar el canvi? Aquí és on entren en joc dos marcs de referència que han demostrat ser eficaces en diverses circumstàncies: INSPIRE i EAST.
El marc INSPIRE, un acrònim que desplega tot un ventall d’estratègies, és una creació de l’equip de BehaviourWorks. Aquest marc no és només una teoria; és una guia pràctica per a estructurar la comunicació de manera que catalitzi canvis de comportament d’una manera ètica i efectiva. Vegem com cada component d’INSPIRE pot ser un motor de canvi:
Si INSPIRE és un full de ruta detallat per al canvi de comportament, EAST és la seva versió simplificada, però no menys efectiva. Desenvolupat també per BehaviourWorks Austràlia, aquest marc se centra en quatre pilars que poden fer que el canvi de comportament sigui més accessible i, per tant, més probable. Vegem com:
Tots dos marcs ofereixen una estructura sòlida per a dissenyar i implementar estratègies de comunicació efectives que puguin aconseguir canvis de comportament significatius.
En l’era de la responsabilitat col·lectiva, la comunicació efectiva és més crucial que mai. No és només una eina, sinó una força transformadora que, quan s’utilitza amb ètica i precisió, pot canviar el curs de les nostres vides i, en última instància, del món en el qual vivim.
Desitges ser un agent de canvi real mitjançant la transformació de la comunicació en la teva organització? Agenda ara una videotrucada o contacta amb mi a través de Whatsapp. Junts, traçarem una estratègia de comunicació que no sols il·lustri, sinó que també inspiri i catalitzi canvis significatius.
Des de la definició d’estratègies de comunicació fins a les relacions interpersonals i la diplomàcia pública, l’escolta activa és la clau per a una comunicació efectiva i empàtica.
De la consciència a l’acció: La comunicació com a pont cap a la igualtat de gènere i el desenvolupament sostenible La igualtat de gènere és
Explorant el paper de la tecnologia digital en l’evolució de la diplomàcia pública Alguna vegada t’has preguntat com la digitalització ha canviat la forma en
