Les 5 “W’s” del paper de la comunicació com a catalitzador d’un canvi positiu en la societat

behaviour_change

Desentranyant el poder de la comunicació en l'era de la responsabilitat col·lectiva

Què i per què és important

En la cruïlla de desafiaments globals que enfrontem, la comunicació emergeix no sols com un pont, sinó com un catalitzador que promou el canvi de comportament d’individus i de grups. Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) ens recorden la urgència d’actuar, d’unir esforços, de ser col·lectivament responsables. Però si les nostres accions ja estiguessin alineades amb el benestar humà i la protecció del planeta, no hi hauria necessitat de tals objectius. És en aquest context on la comunicació efectiva es revela com una eina essencial.

On ho apliquem

Els canvis de comportament són obstaculitzats tant per influències conscients com inconscients. Des d’actituds i normes socials fins a hàbits i prejudicis, la comunicació té el poder de desmantellar aquestes barreres. Pot educar, induir emocions i establir models a seguir, sempre que es manegi amb ètica i transparència.

habit_changes

Qui ha desenvolupat la teoria

Robert Cialdini, un pioner en el camp de la psicologia de la persuasió, ens ofereix un marc per a entendre com les normes socials afecten les nostres decisions. No es tracta només de buscar aprovació, sinó de com actuem en funció de com volem ser percebuts.

Com s'aplica

  • Reciprocitat: La gent tendeix a retornar favors. En l’àmbit de la cooperació internacional, per exemple, un país que rep ajuda en temps de crisi és més probable que faci costat al seu benefactor en fòrums internacionals.
  • Escassetat: El limitat es torna desitjable. Campanyes que destaquen la urgència d’actuar contra el canvi climàtic, mostrant els recursos limitats del planeta, poden impulsar accions sostenibles.
  • Autoritat: Respectem als experts. Un informe sobre igualtat de gènere tindrà més impacte si és recolzat per organitzacions de renom.
  • Coherència: Busquem ser coherents en les nostres accions i declaracions. Si una empresa es compromet públicament a la sostenibilitat, és més probable que faci servir pràctiques ecològiques per a mantenir la seva imatge.
  • Simpatia: Ens inclinem cap a persones o causes que ens resulten agradables. Campanyes de sensibilització que utilitzen ambaixadors carismàtics poden rebre més atenció i suport.
  • Prova social: Seguim al grup. Si una comunitat adopta pràctiques sostenibles, els nous membres probablement també ho faran.
  • Unitat: La identificació amb un grup pot ser un fort motivador. Campanyes que apel·len a la identitat nacional o comunitària poden tenir un impacte significatiu.

Quan identifiquem i desenvolupem la intervenció

Entendre el comportament humà és una tasca complexa que ha ocupat a acadèmics, psicòlegs i sociòlegs durant dècades. No és una ciència exacta, però sí una que ha anat refinant els seus mètodes i enfocaments amb el temps. Un dels marcs més robustos en aquest àmbit és el desenvolupat per BehaviourWorks Austràlia, que divideix aquest intrincat procés en tres fases essencials:

  1. Exploració: Diagnòstic de l’escenari

La primera fase, l’exploració, és on es realitza un diagnòstic exhaustiu del problema i del context en el qual es manifesta. Això implica una revisió de la literatura existent, entrevistes amb experts i, en molts casos, una avaluació en el terreny. L’objectiu és comprendre la magnitud del problema, identificar els actors involucrats i esbossar les dinàmiques que el perpetuen. És com un metge que realitza proves i anàlisis abans d’emetre un diagnòstic; necessitem entendre el problema en tota la seva complexitat abans de proposar solucions.

  1. Immersió: Busseig en la complexitat

La fase d’immersió porta aquest enteniment un pas més enllà. Aquí, es recol·lecten dades qualitatives i quantitatives per a entendre les influències que obstaculitzen o faciliten uns certs comportaments. Això podria implicar enquestes, grups focals o fins i tot observació directa. La idea és submergir-se en el món del comportament que es desitja canviar per a entendre no sols què està succeint, sinó per què està succeint. És un exercici d’empatia i anàlisi que busca descobrir les palanques que poden moure l’agulla en la direcció desitjada.

  1. Posada en marxa: De la teoria a l’acció

Finalment, arribem a la fase de posada en marxa. Aquí és on es pren tota la informació i l’enteniment acumulats i es tradueixen en una intervenció concreta. Però no acaba aquí; també és crucial monitorar i avaluar l’impacte d’aquesta intervenció. Això pot fer-se a través de mètriques predefinides, retroalimentació dels participants i anàlisis de dades posteriors a la implementació. L’objectiu és aprendre no sols si la intervenció va funcionar, sinó com i per què va funcionar, per a afinar futures iniciatives.

 

Aquestes tres fases no són compartiments estancs, sinó més aviat etapes en un cicle continu d’aprenentatge i adaptació. En cada volta d’aquest cicle, ens acostem un pas més a entendre com canviar comportaments de manera efectiva i duradora. Però, què succeeix quan el temps constreny i necessitem un enfocament més estructurat per a impulsar el canvi? Aquí és on entren en joc dos marcs de referència que han demostrat ser eficaces en diverses circumstàncies: INSPIRE i EAST.

INSPIRE: Un acrònim que desperta acció

inspire_communication

El marc INSPIRE, un acrònim que desplega tot un ventall d’estratègies, és una creació de l’equip de BehaviourWorks. Aquest marc no és només una teoria; és una guia pràctica per a estructurar la comunicació de manera que catalitzi canvis de comportament d’una manera ètica i efectiva. Vegem com cada component d’INSPIRE pot ser un motor de canvi:

  • Intencions d’Implementació (Implementation intentions): No n’hi ha prou amb proclamar objectius poc definits com “Millorarem la igualtat de gènere”. El que necessitem són plans concrets. Per exemple, “Organitzarem tallers mensuals per a empoderar a les dones en col·laboració amb organitzacions locals”. Aquestes intencions específiques no sols són més executables, sinó que també tenen més probabilitats de generar un impacte real.
  • Normes (Norms): Les normes socials, aquestes regles no escrites que guien el nostre comportament, poden ser tant una barrera com un facilitador del canvi. Si en una comunitat la majoria recicla, els nouvinguts probablement seguiran l’exemple. La clau està a utilitzar aquestes normes com a palanques per al canvi.
  • Notorietat (Salience): La visibilitat importa. Un comportament o acció que es destaca té més possibilitats de ser adoptat. Pensa en les etiquetes de “producte ecològic” en els supermercats; són un recordatori constant per al consumidor de fer eleccions més sostenibles.
  • Justícia Procedimental (Procedural justice): L’equitat en el procés augmenta l’adopció de comportaments. Si les persones senten que la seva veu compta en un procés de presa de decisions, és més probable que recolzin les mesures proposades. La justícia no és només un ideal; és una estratègia efectiva per al canvi.
  • Incentius (Incentives): Els incentius poden ser l’espurna que encengui l’acció. Imaginem un projecte que ofereix eines agrícoles als agricultors que assisteixen a tallers sobre sostenibilitat. Aquest incentiu tangible no sols educa sinó que motiva l’aplicació de noves pràctiques.
  • Reputació i Credibilitat (Reputation and credibility): La confiança és una moneda que es guanya amb el temps i es gasta amb facilitat. Una organització amb una sòlida reputació tindrà més pes en promoure canvis. La credibilitat és un actiu inavaluable que pot accelerar o frenar qualsevol intervenció.
  • Facilitat (Ease): Finalment, si volem que les persones adoptin un nou comportament, hem de facilitar-los el camí. Això podria significar construir carrils per a bicicletes si volem promoure el ciclisme urbà, o proporcionar recursos educatius accessibles per a fomentar l’aprenentatge continu.

EAST: Simplificant la complexitat del canvi de comportament

Si INSPIRE és un full de ruta detallat per al canvi de comportament, EAST és la seva versió simplificada, però no menys efectiva. Desenvolupat també per BehaviourWorks Austràlia, aquest marc se centra en quatre pilars que poden fer que el canvi de comportament sigui més accessible i, per tant, més probable. Vegem com:

  • Fàcil (Easy): La simplicitat és la clau. Si volem que les persones adoptin un nou comportament, hem d’eliminar tantes barreres com sigui possible. Això podria significar simplificar els formularis de registre per a una activitat comunitària o proporcionar instruccions clares i fàcils de seguir per a reciclar. Com més fàcil sigui l’acció, més probable serà que les persones la realitzin.
  • Atractiu (Attractive): L’atractiu no és només una qüestió d’estètica; també es tracta de com es presenta una opció. Un disseny cuidat, una comunicació clara i recompenses tangibles poden fer que una opció sigui més atractiva i, per tant, més probable que sigui triada. Per exemple, una campanya de reciclatge que utilitza colors brillants i missatges positius serà més atractiva que una que utilitza un llenguatge tècnic i avorrit.
  • Social (Social): Som criatures socials per naturalesa. Fer servir el poder del grup pot ser una forma efectiva d’influir en el comportament individual. Això podria manifestar-se en programes de mentoria, on els comportaments desitjats són modelats per persones respectades, o en campanyes de mitjans socials que fan ús de testimoniatges reals per a inspirar acció.
  • Oportú (Timely): El moment importa. Les intervencions són més efectives quan es realitzen en moments en què les persones estan més obertes al canvi. Això podria ser just després d’un esdeveniment significatiu, com un desastre natural, o en moments de transició personal, com l’inici d’un nou any. El temps adequat pot ser la diferència entre una intervenció reeixida i una fallida.

 

Tots dos marcs ofereixen una estructura sòlida per a dissenyar i implementar estratègies de comunicació efectives que puguin aconseguir canvis de comportament significatius.

Conclusió

En l’era de la responsabilitat col·lectiva, la comunicació efectiva és més crucial que mai. No és només una eina, sinó una força transformadora que, quan s’utilitza amb ètica i precisió, pot canviar el curs de les nostres vides i, en última instància, del món en el qual vivim.

Desitges ser un agent de canvi real mitjançant la transformació de la comunicació en la teva organització? Agenda ara una videotrucada o contacta amb mi a través de Whatsapp. Junts, traçarem una estratègia de comunicació que no sols il·lustri, sinó que també inspiri i catalitzi canvis significatius.

Entrades relacionades: