Esteu preparats, tu i el teu equip, per complir el Reglament Europeu d’Intel·ligència Artificial, conegut com a AI Act? Continua llegint per entendre per a què serveix l’AI Act, quan entra en vigor i què han de preparar els equips abans de publicar continguts assistits per intel·ligència artificial.
La intel·ligència artificial forma part del nostre dia a dia en tasques recurrents que no considerem «projectes d’IA». Resumir un informe, traduir una nota, adaptar un text, revisar el to o generar una imatge de suport són tasques que aquestes eines poden agilitzar.
Tanmateix, quan aquest contingut és susceptible de publicació i difusió, la cosa canvia. És l’impacte que aquestes alteracions poden tenir en la societat el que ha portat la Unió Europea (UE) a establir regles comunes per al desenvolupament i l’ús de sistemes d’IA, amb l’AI Act.
El reglament s’adreça a qui desenvolupa o comercialitza aquestes tecnologies, però també incorpora obligacions de transparència, a través del seu article 50, per a organitzacions o persones que utilitzin la IA en la seva activitat professional.
Si t’interessa la comunicació o treballes en el sector, et convido a continuar llegint per entendre com canvia la feina diària: quina preparació us cal, a tu i al teu equip, i quan cal informar el públic sobre una interacció o un contingut generat o manipulat amb IA.
Per determinar si la teva empresa o negoci es veu afectat per aquest reglament, l’AI Act distingeix clarament entre «proveïdor» i «responsable del desplegament» en el seu article 3.
Segons aquesta distinció, el proveïdor és qui dissenya, desenvolupa o encarrega el desenvolupament d’un sistema d’IA, l’ofereix sota el seu nom o marca i en garanteix el funcionament tècnic.
El responsable del desplegament és la persona, empresa, institució o organisme, com poden ser els equips de comunicació, que utilitza aquest sistema sota la seva autoritat en l’exercici d’una activitat professional, és responsable editorial i garanteix un ús transparent de les eines i dels continguts que genera.
Per tant, les empreses que no hagin creat la tecnologia, però que la utilitzin per produir continguts o atendre consultes, també tenen obligacions respecte de la IA.
Si utilitzes la IA en bots de conversa i per generar imatges, àudios, vídeos i textos en el teu dia a dia, l’AI Act t’afecta de dues maneres:
L’obligació d’alfabetització en IA és vigent des del 2 de febrer de 2025. Cada organització ha d’adoptar mesures adaptades a l’experiència de l’equip, al context en què utilitza la IA i a les persones que es poden veure afectades.
Per als equips de comunicació, això exigeix bastant més que aprendre a donar instruccions a una eina. Significa entrenar la verificació, la lectura editorial, la sensibilitat reputacional, la protecció de la informació, la transparència pràctica i la responsabilitat.
Aprendre a utilitzar les eines pot millorar la productivitat; desenvolupar criteri també ajuda a protegir la confiança.
La transparència és una de les obligacions previstes per a l’ús de la IA a l’article 50. Per als comunicadors, resulta especialment interessant distingir quatre situacions.
Aquesta excepció no converteix la revisió en un tràmit. Algú ha de comprovar els fets, conservar el context, detectar omissions i aprovar la versió final.
Per tant, no tot el contingut assistit per IA s’ha d’etiquetar de la mateixa manera. Corregir una errada no equival a publicar un vídeo realista d’una persona o un text sobre una decisió pública. La pregunta útil és: conèixer l’ús de la IA canvia la manera com el públic interpreta aquesta peça?
La Comissió va publicar el juny de 2026 el Codi de bones pràctiques sobre transparència dels continguts generats per IA. L’adhesió és voluntària, però les obligacions de l’article 50 són legals. El codi pot servir de referència per convertir-les en criteris interns coherents.
Per portar aquestes obligacions a la feina diària, convé fixar cinc criteris:
Des de l’entrada en vigor del reglament, l’1 d’agost de 2024, l’AI Act s’aplica de manera progressiva. A la pràctica, la normativa preveu que les empreses i organitzacions estan prenent mesures per a l’alfabetització en IA des del 2 de febrer de 2025; per tant, a partir d’aquesta data, les persones que treballen amb aquestes eines haurien de tenir els coneixements adequats. Finalment, el 2 d’agost de 2026 és la data general d’aplicació de les obligacions de transparència de l’article 50 explicades anteriorment.
El reglament estableix obligacions i límits, però no pot anticipar totes les decisions editorials. Hi ha riscos que cada organització ha de gestionar amb criteri propi:
L’AI Act obliga moltes organitzacions a prestar més atenció a com fan servir la intel·ligència artificial. Per als equips de comunicació, complir la norma és una part de la feina. L’altra consisteix a preservar la qualitat de la relació amb el públic.
Aquesta preparació comença abans de decidir quina etiqueta s’ha d’afegir. Requereix una política editorial que aclareixi els usos permesos, el nivell de revisió, els criteris de transparència i la persona que respondrà si alguna cosa falla. Així s’eviten dos extrems força habituals: ocultar una intervenció rellevant o omplir cada contingut d’avisos que aporten molt poca informació.
Al final, una organització demostra responsabilitat quan pot explicar quin paper va tenir la IA, quines decisions va mantenir l’equip humà i com actuarà davant d’un error. Aquesta claredat no garanteix per si sola la confiança, però sí que permet mantenir una relació més honesta amb els públics.
Si treballes en comunicació institucional, pública o social, m’interessa conèixer la teva experiència a LinkedIn: quina decisió sobre l’ús de la IA continua sense estar clara al teu equip?
Va entrar en vigor l’1 d’agost de 2024. L’alfabetització en IA i les pràctiques prohibides s’apliquen des del 2 de febrer de 2025. La data general d’aplicació és el 2 d’agost de 2026, amb excepcions.
Normalment, l’organització ho és quan utilitza un sistema d’IA sota la seva autoritat en una activitat professional. L’equip participa en aquest ús, encara que no hagi desenvolupat l’eina.
No. Depèn del tipus de contingut, del grau de generació o manipulació, de la finalitat, de la possibilitat de confusió i de la revisió editorial.
L’article 50 preveu informar de la seva generació o manipulació per IA. Hi ha una excepció quan han passat per una revisió humana o un control editorial i una persona física o jurídica manté la responsabilitat editorial.
Usos permesos i restringits, nivells de revisió, criteris de transparència, protecció de la informació, documentació d’usos sensibles i responsables de l’aprovació i la resposta.
Aquest article parteix del tema, l’enfocament i els criteris editorials definits per mi. En la seva elaboració es van utilitzar eines d’intel·ligència artificial per donar suport a la documentació, organitzar el contingut i preparar un primer esborrany. Abans de publicar-lo, vaig revisar les dades, les fonts enllaçades, el context, el to i la redacció final. Jo, Laura Mellado, he aprovat aquesta versió i assumeixo la responsabilitat editorial sobre el seu contingut.
L’alfabetització mediàtica no hauria de sonar a sermó. El seu valor és ajudar les persones a llegir, preguntar, contrastar i participar millor. Detectar un rumor és el punt de partida, no la destinació.
La diversitat de veus en un programa multiactor no és el problema. El problema és l’absència d’una arquitectura que les organitzi sense apagar-les. Com dissenyar coherència narrativa quan diversos actors, lògiques i audiències han de comunicar un mateix programa sense fragmentar-se ni uniformitzar-se.
Les institucions continuen dissenyant missatges per a feeds públics mentre les seves audiències prenen decisions en grups de WhatsApp als quals cap algorisme institucional no arriba. El problema no és tècnic. És una pregunta sobre com funciona la confiança quan desapareix la visibilitat i el que queda són relacions.