Al llarg de la meva carrera, he tingut la sort de treballar en diverses regions del món. Sovint, comunicar-se amb persones de cultures diverses és un repte, i sempre una oportunitat per créixer. En la meva història, normalment, aquest acostament s’ha fet gràcies a la diàspora.
Et mostraré dos exemples reals meus, encara que sense donar noms per motius de confidencialitat. En el primer, vaig col·laborar en un projecte per fomentar un canvi en la societat d’un país. En el segon, una organització em va sol·licitar realitzar un informe per a la societat d’un altre país sobre els beneficis de les seves noves polítiques regionals.
En ambdós casos, involucrar ciutadans d’aquests països en el meu treball, fins i tot abans de desplaçar-me al país, va ser beneficiós. No només per identificar els mètodes més eficaços per abordar la comunicació, sinó també per entendre les seves necessitats.
Però el contacte amb la diàspora no només és útil a nivell professional. La diversitat cultural en el nostre entorn personal també afavoreix l’enteniment mutu i un contracte social més inclusiu.
La migració i la diàspora representen molt més que el simple moviment de persones d’un lloc a un altre. Aquestes comunitats, que mantenen connexions amb les seves terres d’origen, s’integren en una altra cultura al mateix temps que ajuden a que aquesta comprengui la seva a la societat dels seus nous llars. I aquest paper de totes aquestes persones que han tingut la necessitat, per la raó que sigui, de moure’s de la seva terra natal, és subtil però essencial en la diplomàcia i les relacions públiques, tot i no ser actors convidats a les taules de negociacions.
La seva influència s’estén més enllà de les fronteres, creant ponts entre cultures i nacions i transformant societats, economies i polítiques.
La migració, un fenomen complex i multifacètic, es refereix al moviment de persones impulsat per una varietat de factors, incloent conflictes, cerca d’oportunitats, o canvis ambientals. La diàspora, en canvi, representa un concepte més profund i matísat. Segons l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM), la diàspora inclou a migrants o descendents de migrants la identitat i el sentit de pertinença dels quals han estat influenciats per la seva experiència migratòria. Aquestes comunitats, sovint formades tant per migracions voluntàries com forçades, mantenen una memòria col·lectiva i un sentit de grup que perdura en el temps.
En les últimes dècades, hi ha hagut un creixent reconeixement del paper vital que juguen les diàspores en el desenvolupament global. Molts països han iniciat programes per enfortir els vincles amb les seves comunitats de diàspora, reconeixent la seva capacitat per millorar els vincles socials, econòmics i culturals entre els seus països d’origen i de destinació. Aquestes polítiques abasten des de serveis consulars fins a programes específics en àrees com la salut, l’educació i l’economia.
La participació de les diàspores en el desenvolupament dels seus països d’origen és diversa, estenent-se des de la recepció passiva d’informació fins a la participació activa en iniciatives de desenvolupament. A més de les remeses, les diàspores fomenten una varietat de relacions que contribueixen al desenvolupament sostenible.
Les diàspores actuen com a ambaixadors culturals, influenciant la percepció i les polítiques entre els seus països d’origen i de residència. En l’actual panorama social, on la globalització i la interdependència són cada vegada més prominents, el seu paper és fonamental per entendre i navegar pel complex entorn de la comunicació global i la diplomàcia pública.
Les diàspores són actors clau en la diplomàcia bilateral. A través de les seves experiències i perspectives úniques, contribueixen significativament a l’enfortiment de les relacions entre països. Un exemple destacat és la diàspora índia als Estats Units.
Segons un estudi de la Carnegie Endowment for International Peace, aquesta comunitat manté una connexió profunda amb l’Índia, influenciant les polítiques i percepcions tant als EE. UU. com a l’Índia. L’enquesta revela com els índio-americans veuen el seu país d’origen i el seu paper en la diplomàcia internacional, destacant el seu suport al reforçament de les relacions entre Washington i Nova Delhi.
Aquest paper de les diàspores en la diplomàcia bilateral es subratlla en obres com ‘The Public Relations Handbook’ d’Alison Theaker, on s’enfatitza la necessitat de reconèixer les diverses necessitats d’aquestes comunitats en tots els programes de relacions públiques. A més, ‘The Oxford Handbook of Modern Diplomacy‘ ressalta la importància de les diàspores en la diplomàcia bilateral, especialment quan comparteixen la nacionalitat amb el país d’origen del diplomàtic. Aquests vincles culturals serveixen com a eines valuoses per enfortir els llaços bilaterals.
Les diàspores, malgrat el seu potencial per enriquir les relacions bilaterals i la diplomàcia pública, enfronten desafiaments significatius que poden obstaculitzar la seva efectivitat i benestar. La xenofòbia i el racisme són problemes persistents que afecten aquestes comunitats a nivell global.
Les diàspores, més enllà dels desafiaments que enfronten, presenten oportunitats úniques en l’àmbit de les relacions internacionals i la diplomàcia pública. Aquestes comunitats poden desempenyar rols vitals en la promoció de la comprensió cultural, la cooperació internacional i l’enfortiment de la imatge d’un país a l’estranger.
Fomentar la participació activa de la diàspora és crucial per aprofitar el seu potencial en la construcció de relacions internacionals més fortes i efectives. Iniciatives com la EU Global Diaspora Facility (EUDiF) representen un canvi significatiu cap a un enfocament més inclusiu del desenvolupament.
EU Global Diaspora Facility: Un paradigma d’inclusió
La EUDiF és una iniciativa de la Unió Europea que busca sistematitzar i millorar la participació de la diàspora en el desenvolupament global. Aquest projecte se centra en enfortir la capacitat de les diàspores per contribuir al desenvolupament en els seus països d’origen, així com en els seus països de residència.
Característiques clau de la EUDiF
Exemples d’impacte de la EUDiF
Un exemple destacat de la labor de la EUDiF és el seu projecte a Filipines, on va col·laborar amb la diàspora filipina per desenvolupar programes de formació professional i educació. Aquest projecte no només beneficia els filipins a l’estranger, sinó que també contribueix al desenvolupament d’habilitats i coneixements a Filipines.
Un altre exemple és la col·laboració amb la diàspora africana a Europa per donar suport a iniciatives de salut en diversos països d’aquest continent. Aquests projectes han ajudat a millorar els serveis de salut en comunitats vulnerables i han enfortit els llaços entre Europa i Àfrica.
La diàspora ens ensenya una lliçó valuosa: en la diversitat de les nostres històries i experiències, trobem ponts cap a una comprensió més profunda i una comunicació més efectiva. Aquestes comunitats tenen la capacitat de fomentar un diàleg més inclusiu i ressonant mentre que ens permeten enriquir la nostra perspectiva i sortir de la nostra zona de confort a través de noves cultures.
En la meva comunicació, busco el respecte i el reconeixement a la diversitat a l’hora de compartir coneixements, fomentar iniciatives i/o crear vincles.
La teva veu i les teves experiències són essencials per enriquir aquest diàleg. Tens alguna història personal relacionada amb la diàspora o idees sobre com podem millorar la integració i l’impacte d’aquestes comunitats en la diplomàcia i les relacions públiques?
T’invito a respondre aquí; m’encantaria escoltar els teus pensaments i experiències.
La cocreació necessita marge per influir, responsabilitats clares, temps, pressupost i una avaluació que també observi la qualitat de la relació.
La cultura pot deixar alguna cosa més que visibilitat. Quan ofereix accés, continuïtat i capacitat de decisió, crea condicions valuoses per a la vida democràtica.
Dir que s’ha fet servir IA no és suficient. Aquest article explica quan cal declarar-ho, què ha d’incloure un avís útil i com documentar la revisió humana.