
Cocreació en projectes culturals internacionals: cinc decisions per dur-la a la pràctica
La cocreació necessita marge per influir, responsabilitats clares, temps, pressupost i una avaluació que també observi la qualitat de la relació.
En el vast món de la comunicació, i sobretot en una societat global ja digitalitzada, aconseguir l’èxit en solitari es converteix en una missió difícil d’aconseguir. Les aliances estratègiques, conegudes com partnerships (en Comunicació per a aquest cas), són avui més que mai, vitals en l’extensió de la nostra influència i en la consecució d’objectius ambiciosos.
Aquestes lligams no només multipliquen els nostres recursos i abast, sinó que també enriqueixen les nostres perspectives, obrint portes a la innovació en comunicació i solucions creatives que ens fan créixer com a professionals.
Acompanya’m en aquest viatge per descobrir com cultivar i aprofitar el poder dels partnerships per transformar la teva carrera en comunicació.
En l’actual panorama de la comunicació moderna, enfrontem reptes que transcendeixen fronteres, disciplines i sectors. Aquí rau la importància crítica dels partnerships: no només són una resposta estratègica a aquests desafiaments globals, sinó també una necessitat imperant per a qualsevol professional o entitat que busqui maximitzar el seu impacte i eficiència. Considerem per què són essencials:
Davant la creixent competència en l’economia de l’atenció i l’escassetat de recursos, la col·laboració es destaca com una tàctica imprescindible per amplificar el nostre impacte. En unir talent, coneixements i recursos, els partnerships multipliquen exponencialment la capacitat de qualsevol organització o individu, permetent assolir objectius abans inimaginables. Aquest enfocament de sinergia i complementarietat és essencial per a narratives que busquen informar, però també transformar.
La comunicació contemporània, caracteritzada per audiències fragmentades i una multiplicació de canals que no para d’augmentar, ha aconseguit que cap actor posseeixi una credibilitat universal. Aquí, els partnerships actuen com a ponts de confiança i autenticitat, al combinar diverses veus i expertises. En integrar diferents perspectives i antecedents, les col·laboracions estenen la credibilitat dels seus participants a un públic més ampli i variat, enfortint així el missatge i la seva recepció.
La innovació rarament ocorre en un entorn d’aïllament. Al contrari, floreix en la intersecció de disciplines, cultures i perspectives. Els partnerships, especialment aquells que reuneixen a actors de diferents camps, fomenten un caldo de cultiu ideal per a la creativitat i la generació d’idees noves. Aquestes col·laboracions no només aporten solucions fresques i efectives a problemes complexos, sinó que també impulsen l’avanç de la comunicació com a disciplina, desafiant i expandint constantment els seus límits.
Els partnerships no són simplement un mitjà per a un fi; són una evolució necessària en la manera en què entenem i practiquem la comunicació en un món interconnectat. Representen un enfocament estratègic i adaptatiu que respon tant a les demandes d’un entorn en constant canvi com a la inherent naturalesa social i col·laborativa de la comunicació humana.
En adoptar la cooperació com a imperatiu estratègic, els professionals de la comunicació podem no només superar limitacions i desafiaments, sinó també establir noves normatives d’excel·lència i lideratge en el nostre camp. Els partnerships, per tant, són una declaració d’adaptabilitat i visió, demostrant que en la unió no només està la força, sinó també la innovació, el creixement i l’èxit sostenible.
Un bon partnership va més enllà de la mera cooperació estratègica; és una relació simbiòtica que beneficia a totes les parts involucrades. Per construir col·laboracions efectives i duradores, és essencial entendre els seus fonaments:
La col·laboració efectiva no és només un acte d’unió; és una estratègia meticulosament orquestrada que requereix visió, comprensió i adaptabilitat. En l’anàlisi realitzat en el llibre de William Bratton i Zachary Tumin “Collaborate or Perish! Reaching Across Boundaries in a Networked World”, els seus autors desgranen com transcendir les barreres en un món interconnectat, oferint-nos una perspectiva profunda sobre la naturalesa intrínseca de les aliances exitoses.
Segons William i Zachary, la col·laboració genuïna va més enllà de la mera suma de parts; es tracta d’una integració sinèrgica de visions, habilitats i recursos que junts creen alguna cosa més gran que la suma dels seus components individuals.
La clau per a una col·laboració efectiva resideix en la capacitat d’articular una meta clara i convincent, entendre profundament el problema a abordar i construir un camí realista per aconseguir la visió conjunta. Això implica reconèixer i respectar les complexitats i limitacions inherents a qualsevol esforç col·laboratiu, així com la importància de construir i mantenir la confiança.
Al final, el que proposen és un enfocament de col·laboració que no només és estratègic i pràctic, sinó que també és profundament humà, emfatitzant la importància de la connexió, el respecte mutu i el compromís compartit cap a un objectiu comú.
Les aliances, com qualsevol altra empresa humana, venen amb el seu conjunt de desafiaments i lliçons. Aprendre d’aquestes experiències i comprensions és vital per millorar i optimitzar futures col·laboracions.
A continuació, i basant-me en la profunda exploració realitzada per Nicholas J. Cull en el seu llibre «Public Diplomacy: Foundations for Global Engagement in the Digital Age», utilitzaré aquesta secció per analitzar alguns dels secrets de l’èxit en la creació de partnerships efectius.
Cull, un reconegut expert en el camp de la diplomàcia pública i la cooperació internacional, defineix deu principis crucials que són indispensables per a qualsevol col·laboració fructífera. No discutiré tots els punts en detall aquí, així que em centraré en aquells que ressonen particularment amb l’àmbit de la comunicació i el desenvolupament professional, perquè puguis extreure lliçons valuoses de les seves recomanacions.
Aquestes lliçons demostren que, tot i que els desafiaments dels partnerships poden ser significatius, les recompenses d’una col·laboració ben gestionada i basada en principis sòlids poden ser enormes. Adoptar un enfocament reflexiu i estratègic cap a la col·laboració, basat en la confiança, el respecte mutu i la celebració de la diversitat, pot transformar els esforços individuals en assoliments col·lectius significatius.
La teoria i estratègies de col·laboració darrere dels partnerships són només el principi. El veritable repte, i la veritable oportunitat, rau en implementar aquestes idees en la pràctica quotidiana de la comunicació. Aquí exploro com portar a terme efectivament les lliçons apreses i els marcs teòrics en l’àmbit real de la comunicació, proporcionant consells pràctics i exemples reals.
El primer pas per a qualsevol col·laboració en comunicació efectiva és trobar els socis adequats. Això implica identificar organitzacions o individus les missions dels quals, valors i àrees d’experiència complementin i reforcin els teus objectius. Eines com LinkedIn, conferències professionals i publicacions especialitzades poden ser excel·lents recursos per trobar possibles aliats. Un exemple notable és l’aliança entre la UNESCO i la International Federation of Library Associations and Institutions (IFLA), on uneixen forces per promoure l’accés a la informació i preservar el patrimoni cultural. L’alineació de les seves missions i capacitats ha permès col·laboracions substancials en aquests camps.
Un cop identificats els socis potencials, el següent pas és estructurar la col·laboració. Això inclou definir rols, responsabilitats, processos de sinergies en comunicació i mecanismes de presa de decisions. És crucial establir des del principi acords clars sobre com es compartiran els recursos, els crèdits i com es prendran les decisions. Per exemple, l’aliança entre IBM i la Fundació Linux per al desenvolupament del software de codi obert ha estat citada com un cas d’èxit en termes d’estructura i claredat en els objectius i processos, resultant en avenços significatius en el programari lliure i de codi obert.
Mesurar l’èxit d’una aliança és tan important com establir-la. Definir indicadors clars d’èxit i mètodes d’avaluació ajuda a mantenir l’aliança en el camí correcte i a realitzar ajustos quan sigui necessari. Celebrar els èxits, no només al final del projecte sinó també durant el seu desenvolupament, fomenta la moral i enforteix la relació entre els socis. Un exemple és la col·laboració entre l’Organització Mundial de la Salut i la Fundació Bill & Melinda Gates en la iniciativa d’eradicació de la poliomielitis. Mitjançant la mesura contínua del progrés i la celebració de fites clau, han mantingut l’impuls i la visibilitat del seu esforç conjunt.
Les aliances són més que una estratègia; són una filosofia de treball que reconeix que en la unió està la força, especialment en camps tan dinàmics i crucials com la comunicació. A mesura que explores i enforteixis la teva influència professional a través d’aquestes aliances estratègiques, recorda que el camí cap a l’èxit és tant col·laboratiu com individual.
Si estàs llest per ampliar els teus horitzons professionals, t’invito a connectar amb mi. Com a experta en comunicació, estic aquí per ajudar-te a navegar el complex món dels partnerships, assegurant que cada col·laboració no només assolisca, sinó que superi els teus objectius.

La cocreació necessita marge per influir, responsabilitats clares, temps, pressupost i una avaluació que també observi la qualitat de la relació.

La cultura pot deixar alguna cosa més que visibilitat. Quan ofereix accés, continuïtat i capacitat de decisió, crea condicions valuoses per a la vida democràtica.

Dir que s’ha fet servir IA no és suficient. Aquest article explica quan cal declarar-ho, què ha d’incloure un avís útil i com documentar la revisió humana.