Molt es diu i s’ha dit de la diplomàcia pública i, amb tot i això, encara persisteixen uns certs dubtes sobre els seus principis, objectius i mètodes. En aquest article, combinaré teories d’alguns dels acadèmics més influents en aquest camp (com són Nicholas J. Cull amb la seva obra “Public Diplomacy: Foundations for Global Engagement in the Digital Age”, Ilan Manor i la seva recerca en “The Digitalization of Public Diplomacy”, i les perspectives recollides en “The Oxford Handbook of Modern Diplomacy”), amb exemples pràctics de com aquests principis s’apliquen en organismes públics.
Però, abans de començar, voldria exposar alguns dels conceptes més repetits i acceptats per a definir la diplomàcia pública, tal com ho mostren aquestes institucions:
Una de les meves formes preferides a l’hora d’abordar la qüestió de forma molt simple és el procés pel qual la diplomàcia tradicional, en la qual sovint els processos de negociació són invisibles, passa a formar part d’una interacció oberta i recíproca amb els ciutadans, rememorant així la forma en què els assumptes públics es discutien en l’àgora, el cor de la vida política en l’antiga Grècia.
En qualsevol cas, en finalitzar el blog, veurem confirmat el consens general que existeix actualment sobre aquestes dues idees principals:
Com hem esmentat anteriorment, aquest article complementa i analitza alguns dels conceptes essencials desenvolupats per acadèmics i experts en la matèria. A més, per a exemplificar i facilitar la comprensió de manera didàctica, proposo desenvolupar aquests consells bàsics per a aplicar els principis de la diplomàcia pública a una campanya fictícia dissenyada per a fomentar els drets humans, centrant-se a proporcionar una visió positiva de la immigració i els beneficis de la seva integració social i econòmica.
Aquesta campanya serà estructurada seguint els criteris SMART (Específica, Mesurable, Assolible, Rellevant i Temporalment definida), dissenyada específicament per a fomentar una imatge més positiva de la immigració, amb l’objectiu concret d’elevar la percepció favorable d’un 9% a un 25% en la població del país X en el transcurs de tres anys (Específic). Per a assegurar que aquest objectiu sigui clarament mesurable (Mesurable), realitzarem enquestes anuals per a monitorar l’evolució de l’opinió pública i ajustar les estratègies d’intervenció segons sigui necessari. Les activitats planificades, com ara tallers educatius, campanyes de comunicació i col·laboracions amb líders d’opinió locals, estan dissenyades per a ser realitzables dins del marc temporal i els recursos disponibles (Assolible), assegurant que cada pas contribueixi efectivament cap a la meta de millorar la integració social i econòmica dels immigrants (Rellevant). El pla d’acció estableix terminis específics (Temporalment definit), amb activitats distribuïdes trimestralment i revisions periòdiques, per a mantenir el ritme i garantir que els esforços siguin adequats i oportuns.
Encara que aquest escenari és completament fictici, es basa en experiències professionals autèntiques i en estudis de cas reals, proporcionant un marc robust que subratlla la importància d’estratègies ben fundades en diplomàcia pública per a promoure l’enteniment i la cooperació internacional.
Per a fomentar una comunicació genuïna i efectiva amb el públic general del país, és crucial utilitzar conceptes familiars, redefinir-los i redirigir narratives cap a exemples útils que ressonin amb aquest sector. En reorientar aquestes narratives, proporcionem eines que permeten als ciutadans replantejar-se i adoptar noves perspectives per iniciativa pròpia. Aquest apoderament no és un procés aleatori; evitem llançar missatges unilaterals i predefinits, i en el seu lloc, busquem involucrar activament a la nostra audiència per a facilitar un intercanvi obert i equitatiu.
En l’àmbit pràctic, aquest procés d’apoderament es manifesta en la campanya a través de tallers interactius i plataformes col·laboratives, on representants de diversos sectors econòmics i socials poden discutir i aprendre sobre els beneficis reals d’una integració social i econòmica reeixida dels immigrants. Aquest enfocament no sols enriqueix el contingut de la campanya, sinó que també enforteix la seva autenticitat i rellevància.
L’escolta activa és essencial per a comprendre profundament les preocupacions i expectatives del sector econòmic i social del país respecte a la immigració. Aquest procés ens permet adaptar les nostres comunicacions i polítiques de manera més efectiva, abordant directament les percepcions que puguin existir sobre la integració dels immigrants.
A nivell pràctic, apliquem aquest enfocament en la nostra campanya mitjançant la realització d’enquestes i fòrums amb sectors clau de l’economia i representants socials. Aquests fòrums estan dissenyats per a capturar les opinions i desafiaments percebuts relacionats amb la immigració, facilitant un diàleg que no sols busca recollir informació, sinó també fomentar la comprensió i el suport mutus. Les dades i perspectives recollides d’aquestes interaccions serviran per a informar les nostres estratègies de comunicació i reformular les polítiques públiques, garantint que s’alineïn amb les necessitats reals i els beneficis percebuts de la integració dels immigrants en la societat.
La coherència entre les polítiques internes i la comunicació de diplomàcia pública és fonamental per a assegurar la credibilitat i efectivitat de les iniciatives governamentals. Aquest principi es torna crític en temes d’integració d’immigrants, on les discrepàncies entre el discurs públic i les accions polítiques poden soscavar seriosament la confiança i el suport tant a escala local com internacional.
En un escenari hipotètic, considerem un país que internament adopta polítiques proteccionistes i promou la construcció de barreres físiques, mentre que, internacionalment, pretén liderar esforços per la inclusió social dels immigrants. Aquesta contradicció entre les polítiques d’immigració internes restrictives i una campanya de diplomàcia pública que promou la inclusió pot generar desconfiança i qüestionaments sobre la sinceritat del compromís del país amb els drets humans i la cooperació internacional. La falta d’alineació no sols afecta la imatge del país sinó que també redueix l’eficàcia de les seves iniciatives de diplomàcia pública, demostrant la importància vital d’una estratègia coherent i unificada.
La diplomàcia pública ha d’enfocar-se a enfortir l’enteniment i el respecte mutus a escala internacional, distingint-se clarament de les estratègies de propaganda domèstica que busquen influenciar l’opinió pública per a fins electoralistes o propagandístics. Aquest principi ressalta la importància de prioritzar els beneficis a llarg termini de la cooperació internacional sobre els interessos polítics a curt termini en l’àmbit domèstic.
En la nostra campanya fictícia, imaginem un país que utilitza la diplomàcia pública no com un vehicle de promoció política interna, sinó com un mitjà per a col·laborar amb organitzacions internacionals i altres estats en el desenvolupament de polítiques efectives per a la integració d’immigrants. Aquestes col·laboracions, basades en la transparència i objectius comuns, han de projectar el compromís autèntic del país amb la millora de les condicions de vida dels immigrants i el foment d’una coexistència harmònica. Aquest enfocament ajuda a consolidar la reputació internacional del país com un actor compromès amb els drets humans i la cooperació global, i reforça l’estabilitat i prosperitat compartides mundialment.
Mantenir la credibilitat és essencial en qualsevol campanya de diplomàcia pública, especialment quan es tracten temes tan complexos i emocionals com la immigració. Perquè les audiències, particularment en el sector econòmic i social, confiïn en la informació presentada, és crucial que cada afirmació estigui recolzada per dades verificables i exemples concrets.
En el marc de la nostra campanya, destaquem estudis de cas que il·lustren les aportacions dels immigrants al creixement econòmic i a l’enriquiment cultural. Aquests exemples no sols subratllen els beneficis tangibles d’una integració efectiva, sinó que també serveixen per a desmentir mites i canviar percepcions negatives. La transparència amb què es presenten aquestes dades reforça l’autenticitat de la campanya i enforteix la confiança en les iniciatives de diplomàcia pública, demostrant el seu valor real i palpable a millorar la cohesió social i econòmica.
La credibilitat d’una campanya de diplomàcia pública depèn significativament de l’autenticitat i ressonància de l’emissor del missatge. En la nostra campanya dissenyada per a ressaltar els beneficis de la integració d’immigrants, és essencial triar veus que no sols siguin influents, sinó també pertinents i respectades pel sector econòmic i social del país.
En seleccionar a les personalitats que representaran la campanya, hem de considerar més enllà del mer reconeixement o popularitat. Una elecció incorrecta, fins i tot si es tracta d’una celebritat o una figura pública prominent, pot desviar el missatge o disminuir la serietat del tema si no estan alineats completament amb els valors i la realitat del missatge.
En lloc d’optar automàticament per figures d’alt perfil, l’estratègia ha d’enfocar-se a trobar aquells individus la història dels quals, carrera o activisme ressoni genuïnament amb la temàtica de la campanya. Això podria incloure experts en polítiques socials, acadèmics respectats, o líders comunitaris que han mostrat un compromís palpable i efectiu cap a la integració d’immigrants. Aquests emissors no sols aporten credibilitat sinó que també asseguren que el missatge sigui rebut amb la serietat i la consideració que requereix.
En la nostra campanya fictícia, es promou una “Agenda Inclusiva” que ressalta els beneficis econòmics i culturals de la immigració, mostrant com la integració efectiva dels immigrants millora l’economia local a través de la innovació i l’emprenedoria, i també enriqueix el teixit cultural. Aquests missatges es comuniquen a través d’esdeveniments i col·laboracions internacionals, enfocant-se en polítiques migratòries que promoguin una comprensió i cooperació globals.
A més, aquesta estratègia inclou les diàspores i altres grups sovint marginats en els processos de presa de decisions, assegurant que la diplomàcia pública sigui veritablement representativa de la diversitat de la societat. En organitzar fòrums on aquests grups comparteixin les seves experiències, s’enriqueix el diàleg i s’enforteix l’efectivitat de les iniciatives, subratllant el compromís amb una cooperació internacional basada en la inclusió i el respecte mutu.
La diplomàcia pública continua enfrontant desafiaments significatius que afecten la seva efectivitat en l’escenari global. La desinformació i les notícies falses són particularment perjudicials, perquè soscaven els esforços diplomàtics i erosionen la confiança pública. Sovint amplificades per les xarxes socials, aquestes campanyes de desinformació representen barreres importants que requereixen ser contrarestades amb estratègies de comunicació transparents i basades en fets.
Al juliol, assistiré al “Summer School on Misinformation, Disinformation, and Hate Speech” de UNICRI, la qual cosa reafirma el meu compromís amb el combat a aquestes amenaces.
La polarització política, tant en l’àmbit domèstic com internacional, és un altre obstacle crític. La creixent divisió en molts països dificulta la difusió de missatges que promoguin la unitat i la cooperació. Per això, és crucial per als equips de comunicació desenvolupar habilitats que els permetin donar consell o fomentar la creació de missatges i narratives inclusives que respectin a una audiència diversa.
La ràpida evolució tecnològica presenta tant desafiaments com oportunitats per a la diplomàcia pública. Els avanços tecnològics poden potenciar significativament els esforços diplomàtics mitjançant l’ús de dades i anàlisis per a refinar les estratègies. Tanmateix, això també exigeix una formació contínua i una capacitat de resposta àgil per a adaptar-se eficaçment a aquestes noves eines.
A més d’aquests desafiaments emergents, la diplomàcia pública continua enfrontant qüestions persistents que, encara que no són noves, continuen sent crucials i no han d’oblidar-se. Entre aquests desafiaments s’inclouen el canvi climàtic, la immigració, la seguretat global, els drets humans i la salut pública. Aquestes àrees exigeixen estratègies ben fonamentades i una cooperació internacional sostinguda, essencials per a gestionar crisis i fomentar l’estabilitat global.
El debat sobre la definició i metodologia d’una diplomàcia pública és ampli i profund. Aquest article no pretén ser un estudi acadèmic exhaustiu sobre el tema, sinó més aviat un intent d’aclarir, de manera didàctica, algunes de les principals teories recollides en publicacions de prestigi i exemples d’iniciatives d’èxit de diplomàcia pública dirigides a una agenda global.
És la meva esperança que aquest article ajudi a dissipar algunes de les concepcions errònies que he trobat al llarg de la meva carrera, com la idea que la diplomàcia pública és simplement un tipus de lobby entre diplomàtics i funcionaris, o una nova manera de referir-se a les tradicionals pràctiques de màrqueting i propaganda.
Davant desafiaments contemporanis com la desinformació, la polarització política i les urgents necessitats climàtiques, per esmentar alguns exemples, es torna imprescindible revisar i reformular algunes narratives i pràctiques per a promoure una agenda global on la cooperació sigui el fonament de les relacions internacionals.
Com a experta en comunicació, soc aquí per a ajudar en aquest canvi, desenvolupant estratègies que transcendeixin la visibilitat a través de posts i la publicació de materials de promoció. Per a continuar aprofundint i estar al corrent de les últimes tendències i debats, et convido a seguir-me en Linkedin. Connecta’t amb mi per a seguir les meves perspectives i experiències sobre la comunicació i uneix-te a una comunitat compromesa amb la comunicació per a un desenvolupament inclusiu i sostenible.
La cultura no repara l’espai comú perquè tanqui conflictes ràpidament, sinó perquè pot obrir reconeixement, presència compartida i aprenentatge institucional.
L’alfabetització mediàtica no hauria de sonar a sermó. El seu valor és ajudar les persones a llegir, preguntar, contrastar i participar millor. Detectar un rumor és el punt de partida, no la destinació.
La diversitat de veus en un programa multiactor no és el problema. El problema és l’absència d’una arquitectura que les organitzi sense apagar-les. Com dissenyar coherència narrativa quan diversos actors, lògiques i audiències han de comunicar un mateix programa sense fragmentar-se ni uniformitzar-se.