Alguna vegada t’has preguntat per què unes certes polítiques públiques ressonen profundament en la societat, mentre que unes altres passen sense tot just deixar empremta? Des de la meva experiència com a estratega i experta en comunicació, he vist com la cultura popular pot ser una peça fonamental en la creació de polítiques més connectades i rellevants. Les pel·lícules, les sèries, els llibres, la música i fins i tot els videojocs poden influir en el debat públic de formes que sovint passen desapercebudes.
En aquest article, vull compartir cinc raons clau per les quals la cultura popular pot ser un recurs inavaluable a l’hora de dissenyar polítiques públiques que no sols siguin efectives, sinó que també perdurin en la memòria col·lectiva.
Un dels aspectes més importants de la cultura popular és la seva capacitat per a reflectir els valors, creences i preocupacions d’una societat en un moment donat de la seva història. Des dels programes de televisió fins als còmics, la cultura popular ens mostra quins temes són importants per a la gent, quins problemes generen debat i com se senten respecte a ells. Comprendre aquest pols cultural permet als responsables de polítiques alinear-se millor amb les demandes i necessitats del públic.
En “Understanding Media“, Marshall McLuhan assenyala que els mitjans no són només transmissors d’informació, sinó que també representen i amplifiquen valors socials de manera implícita. Un exemple clar el veiem en com les representacions de salut mental han evolucionat en els mitjans: el que abans era un tema estigmatitzat ara apareix tractat de manera més oberta, contribuint al fet que les polítiques públiques sobre el tema siguin més inclusives i estiguin millor enfocades.
La cultura popular, en donar visibilitat a unes certes realitats socials, ofereix als creadors de polítiques una oportunitat per a connectar de forma més genuïna amb el públic, entenent les seves preocupacions i prioritzant els temes que realment importen als seus ciutadans.
Més enllà de reflectir valors, la cultura popular té la capacitat d’amplificar les demandes socials, portant-les a una major visibilitat i, en molts casos, accelerant la seva integració en el debat públic. Moviments socials com #MeToo o Fridays for Future van néixer en gran manera gràcies a plataformes culturals i digitals que van amplificar els seus missatges. Aquests moviments van aconseguir que milions de persones a tot el món s’unissin a una causa comuna, impulsant el canvi social i afegint pressió sobre els legisladors per a adaptar les seves polítiques a les noves demandes.
Joseph Nye, en el seu llibre “Soft Power“, explica com els continguts culturals generen impactes directes i indirectes sobre la política i l’economia. En el cas del #MeToo, va ser precisament la visibilitat que li van donar celebritats i mitjans el que va permetre que s’abordessin de manera més urgent problemes com l’assetjament sexual, impulsant revisions legals en nombrosos països.
La lliçó aquí és clara: la cultura popular no sols reflecteix, sinó que també amplifica les veus dels ciutadans, facilitant que les seves demandes arribin als qui prenen les decisions polítiques. Si els responsables de polítiques ignoren aquests corrents culturals, corren el risc de desconnectar-se de les necessitats socials emergents.
La representació d’uns certs temes i grups en la cultura popular juga un paper fonamental en la forma en què el públic percep aquests assumptes i, en última instància, en com s’aborden des de l’esfera política. Els mitjans no sols informen, sinó que també eduquen sobre el que és acceptable o no en la societat, com apuntava McLuhan.
Prendré com a exemple la representació de les minories racials al cinema i la televisió. Durant molt de temps, aquestes representacions van reforçar estereotips negatius. No obstant això, en els últims anys, hem vist un canvi cap a representacions més inclusives i matisades, la qual cosa ha contribuït a una major consciència social sobre el racisme i les desigualtats. Aquest canvi en la percepció pública ha influït directament en la formulació de polítiques públiques que promouen la igualtat racial.
El mateix ocorre amb temes com la igualtat de gènere o els drets de la comunitat LGBTQ+. La visibilitat d’aquests grups en els mitjans de comunicació i en la cultura popular ha contribuït al fet que es promoguin polítiques que reconeguin i protegeixin els seus drets. La representació importa, no sols perquè visibilitza realitats, sinó perquè influeix en com es creen les polítiques que afecten aquests grups.
Un dels grans reptes en la creació de polítiques públiques és com transmetre temes complicats d’una manera que el públic general pugui entendre i secundar. Aquí és on entra en joc la cultura popular. A través de narratives accessibles, com a pel·lícules, documentals o sèries, es poden explicar assumptes complexos de manera clara i atractiva.
Per exemple, el documental Una Veritat Incòmoda d’Al Gore va ajudar a transformar el canvi climàtic d’un tema científic i llunyà en una preocupació mundial. La cultura popular té el poder de traduir els debats científics o polítics en històries que ressonin amb el públic, facilitant així la comprensió dels problemes i la urgència de les solucions.
La capacitat de simplificar conceptes complexos i fer-los accessibles no ha de subestimar-se. Les polítiques públiques poden beneficiar-se enormement quan es recolzen en la cultura popular per a educar i conscienciar sobre temes d’interès general, aconseguint un impacte més ampli i profund.
Encara que la cultura popular és influent, la cultura alternativa també té un paper important a exercir, especialment en la seva capacitat per a assenyalar tensions socials que encara no han estat abordades per les polítiques públiques. Moviments com Black Lives Matter o Occupy Wall Street van sorgir d’espais de resistència cultural i han assenyalat desigualtats profundes en la societat.
Steve Duncombe i Steve Lambert, en el seu llibre The Art of Activism, expliquen com la cultura alternativa no sols reflecteix frustracions, sinó que també actua com un laboratori on s’experimenten noves idees i solucions. Les polítiques públiques que estan atentes a aquestes tensions socials emergents poden anticipar-se a les crisis i oferir respostes més ajustades a les demandes ciutadanes abans que escalin.
Un exemple recent és l’auge de les discussions sobre justícia social i reforma policial als Estats Units i altres països. Moviments nascuts en la cultura alternativa van ser els primers a destacar aquestes tensions, i amb el temps, van aconseguir que els legisladors prenguessin mesures concretes per a abordar aquests problemes.
La cultura popular, en totes les seves formes, actua com un mirall de la societat. No sols reflecteix les preocupacions i desitjos de les persones, sinó que també amplifica aquestes veus i facilita el diàleg entre ciutadans i governs. En integrar la cultura popular i alternativa en el procés de creació de polítiques públiques, els responsables polítics poden dissenyar solucions més pròximes a les realitats socials, més comprensibles i, en última instància, més efectives.
Ignorar la cultura popular és desconnectar-se de les persones. Perquè les polítiques públiques ressonin, s’adaptin i persisteixin en la societat, han d’alinear-se amb els valors i les narratives que ja són presents en la cultura popular.
Si vols continuar conversant sobre la importància de la cultura en la formulació de polítiques, o compartir noves perspectives, no dubtis a contactar amb mi a través del meu LinkedIn. Estaré encantada de continuar la conversa!
Convides la comunitat o li cedeixes la cadira? Aquest article presenta accions per convertir la comunicació en un espai de cocreació on les persones prenen decisions.
Triar entre un ambaixador de marca i un influencer pot ser crucial per la teva estratègia de comunicació. Coneix les fortaleses i diferències de cadascun per alinear-los amb els valors i objectius de la teva marca. Descobreix claus i històries reals que et guiaran en el procés de presa de decisions.
En aquest blog, explico els objectius SPICED com un enfocament qualitatiu als SMART, millorant la mesura d’intervencions socials amb èmfasi en la participació i la diversitat.